En la línia de les propostes suggeridores que habitualment aporta la seva programació, divendres passat La Sala d’Argentona va iniciar la nova temporada amb ‘L’amic retrobat’. L’espectacle, produït i estrenat fa tres mesos al Teatre de l’Aurora d’Igualada, es basa en l’adaptació feta pel dramaturg Josep Maria Miró d’una novel·la famosa de Fred Uhlman (1901-1985), escriptor alemany d’ascendència jueva que va haver d’exiliar-se del seu país per eludir la persecució nazi. L’ha dirigit Joan Arqué i després de fer una estada curta al Teatre Nacional de Catalunya ara està girant per diversos teatres de comarques, entre les quals la nostra.
Reconciliació pòstuma
L’argument, que conté traces biogràfiques del seu autor, evoca la intensa amistat sorgida entre dos adolescents quan als anys trenta del segle passat compartien estudis i vivències pròpies de l’edat en un prestigiós centre educatiu de Stuttgart. Un és Hans, fill d’un metge jueu, l’altre Konradin, pertanyent a una família aristocràtica addicta a les idees de Hitler. Aquest període d’afecte mutu i de fortes complicitats entre tots dos queda estroncat de cop quan l’hegemonia del nacionalsocialisme fa penetrar l’antisemitisme a totes les capes de la societat i comença l’extermini dels jueus. Per salvar-se, Hans fuig a Amèrica i allà comença una nova vida, lluny dels records de la seva època juvenil. Fins que, molts anys després, rep una carta que li demana col·laboració per homenatjar els companys d’estudi morts durant el nazisme. Serà llavors que la llista de difunts que l’escrit aporta el reconciliarà emocionalment amb el seu antic amic.
Senzill i tendre
A ‘L’amic retrobat’ la dramatúrgia que Josep Maria Miró ha bastit per escenificar aquesta història fa que el narrador sigui la figura adusta d’un Hans adult, interpretat per Jordi Martínez, mentre que els passatges que evoca del temps adolescent del mateix Hans i de Konradin els representen, respectivament, Quim Àvila i Joan Amargós. Tot junt, amb l’orientació de Joan Arqué, compon un muntatge sense pretensions d’espectacularitat i que té precisament en la seva senzillesa un notable factor de qualitat. A més, la correcció dels actors també li dona l’oportuna dosi de tendresa.
Algú podria dir que l’examen que aquesta obra fa de l’Alemanya nazi no afegeix res de significatiu a un tema ja tractat extensament en llibres, pantalles i escenaris. Però en un moment com l’actual, en què arreu hi ha una tendència ascendent dels postulats d’ultradreta, no es pot negar que ‘L’amic retrobat’ ofereix l’oportunitat de reflexionar sobre com les ideologies de l’odi enverinen i arriben a afectar la convivència i les relacions entre les persones.
