En aquesta temporada tan especial en què celebra el seu Centenari, Sala Cabanyes ha volgut presentar una programació que fos una mostra del molt i divers que habitualment es cou en el seu fogar teatral, que no para. Per això no hi podia faltar un bon espectacle de text. Així, els tres primers caps de setmana d’abril ha portat a escena un autor fins ara inèdit en el seu repertori: Brian Friel (1929-2015), una de les figures més rellevants de la dramatúrgia irlandesa contemporània.
Amb el títol de ‘Ball d’agost’ la Sala ha fet la seva pròpia creació de ‘Dancing at Lughnasa’, obra de maduresa de Friel estrenada l’any 1990, que a Catalunya es va poder veure per primer cop el 1993 en un muntatge molt celebrat del Teatre Lliure, dirigit per Pere Planella a partir de la traducció feta per Guillem-Jordi Graells. Ara la mateixa peça també s’està representant en el circuit professional a la Biblioteca de Catalunya, amb direcció i versió de Ferran Utzet.
Nascut a l’Ulster en el si d’una família de la minoria catòlica, Brian Friel és un dels autors que més ha contribuït a avivar el teatre irlandès a partir de la segona meitat del segle XX. Tot i això, el seu reconeixement va ser tardà i durant força temps limitat al món anglosaxó. Compromès amb la unitat del seu país, la seva producció literària té una gran coherència temàtica i artística i sovint s’hi percep el pes de les circumstàncies polítiques viscudes en el seu context vital. Història, cultura i llengua sovint en són el rerefons i els personatges que crea tenen gairebé sempre dimensions psicològiques i socials remarcables que ell planteja d’un mode entenedor perquè defuig les convencions d’estil.
La seva influència més notable és la d’Anton Txèkhov, del qual va traduir i adaptar unes quantes obres i amb qui comparteix la ironia delicada, la disposició a la nostàlgia, el to malenconiós, el tempo contingut i els matisos implícits. Tots aquests atributs els han pogut comprovar els espectadors de Sala Cabanyes en l’atractiva posada en escena de ‘Ball d’agost’ que han dirigit conjuntament Joan Peran i Jordi Gironès i que té la distinció d’una gran feinada col·lectiva, tant en les facetes tècniques com en les artístiques, inclosa la interpretació.
‘Ball d’agost’ se situa al pic de l’estiu de 1936, a la casa de les cinc germanes Mundy, totes solteres i madures, i on acaba de retornar afectat per la malària el seu germà Jack, que ha estat molts anys missioner a Uganda. La narració que a partir dels seus records d’infantesa en fa Michael, fill extramatrimonial d’una d’elles, és la crònica de les privacions materials, dels desigs insatisfets i del final infeliç de les cinc dones obligades per les convencions socials i religioses a viure engabiades en el clos familiar.
Bon treball coral
Al muntatge de Sala Cabanyes el primer que ressalta és la gran escenografia de Josep Maria de Ramon i Jordi Bonnemaison. De mixtura figurativa i simbòlica, la seva contundència té tot l’aire d’un racó rural de la Irlanda de fa vuitanta anys. Però el més important és que aconsegueix un dels requeriments fonamentals perquè l’obra funcioni, que és la creació d’una atmosfera que sigui el catalitzador del flux dramàtic de la història casolana que s’hi exposa i que justifica l’expressió de cadascun dels personatges. Perquè allò que distingeix ‘Ball d’agost’ és la rotunda naturalesa coral. No hi escau el lluïment de cap individualitat.
I encara que els cinc papers femenins siguin els de més temperament i els que donen gruix a la trama, l’encert del treball encapçalat per Peran i Gironès fa que tot i tothom estigui al servei del conjunt. Aquest, que és el seu mèrit principal, es nota que ha comptat amb la complicitat activa de tot el repartiment: Roser Montlleó, Imma Gironès, Marga Selva, Lídia Rovira, Cristina García, Genís Mayola, Juli Cusachs, Xavier Giribés i el mateix Joan Peran. Ha estat, doncs, una bona entrada de Brian Friel als annals de la Secció Teatral del Centre Catòlic.
