Els concerts que, cada any, acull el Pati de Can Marchal són força diferents a la resta. Es disitngeixen pel lloc, recollit i més aviat tancat, força acollidor tot ell i pel públic que s’hi reuneix, exigent i selecte, que fan del trio de concerts que s’hi programen la quota més “qualité” del programa de Festa Major. Així, partint d’aquesta premissa, la qualitat musical d’enguany portarà tres noms: Orkestina, Tapia eta Leturia i Llibert Fortuny.
El vespre del 26 obrirà foc Orkestina, una proposta fresca, directe de la “nova europa” que promet un recital frenètic amb una base sòlida i un superstrat important basat en la improvització. El grup agafa el control del folklore musical búlgar i el barreja amb l’alegria desenfrenada de la música gitana dels balcans i el toc de melancolia que les notes sacres dels jueus aporten al global. Mestissatge en estat pur, la mescla tempta també altres camps com el celta, el jazz i el swing i esdevenen una proposta interessantíssima.
Euskal Herria present
El 28, dia de Sant Cugat, serà la formació basca Tapia eta Leturia l’encarregada de donar el punt folclòric sinó de casa de prop de casa. La formació basca recull l’herència, riquíssima de la música euskalduna i la transporta als nostres dies amb força encert. Així, de la formació simple de trikitixa i panderetero que formaven el 1984 quan es va cerar el grup en queda poc en l’aspecte musical que ha evolucionat des de les noves incorporacions musicals i instrumentals de l’època en què el grup compartia escenaris amb Negu Gorriak. Actualment es presenten en format de quartet, amb trikitixa, el pur reflex de l’Euskal Herria musical, pandereta , violí i piano: el resultat és genial.
El millor jazz es veurà al Pati
El darrer dia de Santes serà el torn de Llibert Fortuny o el que és el mateix, del millor jazz català al que es pot assistir avui en dia. Nascut a Les Canàries però català de pro, Llibert Fortuny presenta un quartet clàssic de saxo, piano, contrabaix i bateria amb el que delecta els ja múltiples afeccionats al seu jazz integrador, obert i pur alhora. Fortuny passa per un moment dolcíssim de la seva carrera amb unanimitat de públic i crítica a l’hora d’alabar-ne les qualitats. És un músic fantàstic que lidera una molt bona banda i que, en definitiva, oferirà a priori el millor concert d’aquestes Santes dels del punt de vista de l’escel·lència musical.
