Nascuts fa onze anys de la trobada entre un gallec, que dóna ascendència al grup, i dos extremenys, el grup ha viscut una evolució curiosa i pujant que l’han portat d’ésser concebut com un grup d’animació a acompanyar a una companyia de circ primer, i a constituir un potent grup de música després. El que va començar sent acústic ara està electrificat, el que abans era mim ara són notes musicals, però el fenomen diversió, el fet d’entretenir que sempre han comportat, el porten d’etiqueta des del 1993 fins ara.
Amb dos discs a les esquenes i un de proper ja a la vista, els O’Jarbanzo Negro toquen allà on els necesita la festa. Amb una proposta que es sustenta en el galicisme musical, gaita, acordió, etc, deriven a la pura patxanga jonda, aquell qualificatiu que va merèixer els primer Dusminguet que no és altra cosa que incitar de forma desmesurada a la festa. Tocant la cumbia, el reggae, l’ska, O’Jarbanzo Negroi estan qülificats com la millor arma contra l’avorriment i les cames quietes.
Havent tocat amb Manu Chao i d’altres monstres musicals, arriben a Mataró en plena maduresa musical, amb un espectacle consistent i una missió clara, omplir la nit del 23. Amb tot, després de les sardines i abans que un altre dels mites del món musical mestís, Wagner Pa, passi a dominar els plats, aquesta petita banda ferà tremolar el recent Passeig Marítim i moure tot aquell mataroní que, amb ganes de festa, vulgui acostar-s’hi.
