Conxi Duro retrata “clandestinament” Les Santes
L’acte el va obrir Pere de Dòria que va voler recordar que l’exposició de Santes és el primer símptoma de cada any de que la Festa Major s’apropa i va voler recordar que l’ambient típic de la Festa ja s’havia viscut dies abans amb El Bequetero de l’Agrupació Musical de Les Santes en el marc d’El Matí de Catalunya Ràdio emès entre les fotos de Duro. El flamant President del Patronat de Cultura, Jaume Graupera, va voler fer una reflexió sobre l’art i va dissertar sobre com les fotos a el cartell de Les Santes compleixen la funció de tot allò artístic. L’artista mataronina, per la seva banda, va donar les gràcies als estaments i, visiblement nerviosa, va voler avisar que les fotos les havia fetes “amb el cor”.
Les fotos d’unes Santes poc retratades
Fent un primer cop d’ull a l’exposició, cal qualificar el resultat de la feina de la diablessa Conxi Duro com molt innovador i cal reconèxer que funciona realment bé. És d'agrair que Duro, una coneixedora de Les Santes, hagi retratat tots els aspectes de la Festa i no s’hagi deixat els elements més oblidats o més ignorats com són les ressaques o les migdiades improvisades. Duro, el que fa, és un recorregut per les coses menys òbvies de la Festa i busca fotografies que reultin sense ser ni les típiques ni les tòpiques. El punt de càrrega de la pirotècnia a mitja Passada, els llançadors de les carcasses dels focs, el picabarres de sempre, les xíndries de les Sardanes, la petanca dels més grandets, l’aigua com balla en la xeringada... són elements que, immortalitzats al detall apropen més la foto al qui la veu que hi reconeix un esperit "santero" que molts fotògrafs no havien aconseguit captar abans
Conxi Duro, una professional de l’art
Nascuda a Mataró l’any 1970, l’artista és Tècnic Superior d’Arts Plàstiques i Disseny a l’especialitat Il·lustració per l’Escola Pau Gargallo de Badalona. Ha estat il·lustradora i s’ha especialitat sobretot en gravat. Des de la titulació, el 1993, ha participat en nou mostres (aquesta és la cinquena en solitari, les altres, de forma conjunta) en les quals ha alternat la Il·lustració, en dos d’elles, el gravat, en quatre, i la fotografia, en tres més.
Cugat Comas // Freqüència Iluro