Si ja és prou cert que les arts escèniques sovint són un dels aspectes menys cuidats dels programes de Santes, com si el clima col·lectiu d'eufòria festiva fos excusa justificada per fer passar bou per bèstia grossa, aquest any les tisorades pressupostàries han provocat encara més estralls. A l'eliminació intempestiva del Festival Shakespeare s'hi ha sumat la decisió de fer estalvis en les contractacions i de limitar-se a companyies disposades a actuar per un percentatge de la recaptació de taquilla. I els resultats són decebedors.Funció fallidaUna mica més d'un centenar d'espectadors va ser tota l'assistència que dissabte dia 23 a la tarda, en ple preludi de Festa Major, va convocar al Teatre Monumental la representació de 'Soy la otra (La Diva)', un espectacle-concert protagonitzat per Alba Sarraute. El muntatge en qüestió, que vol ser una peça de cabaret contemporani, s'havia estrenat mesos enrere al Sant Andreu Teatre de Barcelona i el proper setembre té prevista la participació al Festival Firatàrrega. Mitjançant una dramatúrgia dialèctica que compagina textos poètics, sàtira, cançons, moviment, màgia, i acrobàcia, la pallassa argentonina presenta l'itinerari vivencial, les excentricitats, les contradiccions i els patiments d'una cantant de cabaret que com a diva vol ser estimada i aclamada. Sarraute compon aquesta singladura tragicòmica a partir de la gran quantitat de destreses escèniques que posseeix i bevent alhora de moltes influències, des de les diverses tradicions del món del clown, fins al teatre de Brecht o el bufó shakespearià. Tot això si fem cas del dossier de premsa de l'espectacle, perquè poca cosa es va poder percebre a l'escenari del Monumental. I és que després d'uns inicis ja poc intel·ligibles, tot el dispositiu de l'espectacle va fer llufa a partir del moment que un micro va deixar de funcionar. Llavors l'Alba va perdre el fil i no va poder reprendre'l més. Malgrat l'esforç lloable dels tres músics que l'acompanyen, que amb una gran professionalitat van mirar d'omplir el buit i de superar el lapsus, tota la resta de la funció va anar de mal borràs. Perquè ella després del fil va perdre la bola. I ni les seves ocurrències esparses –de vegades genials– ni el desplegament del domini que té d'un reguitzell de tècniques de circ van poder evitar un naufragi complet que, després d'uns aplaudiments de pura cortesia, encara va tenir el penós epíleg d'una xerrameca final en què es va plànyer de la poca assistència de públic i de la mala sort que diu que li porta el Monumental.
Comèdia inconsistentAmb poc més de mitja platea plena, la tarda del diumenge dia 24, al Monumental mateix, s'hi representava 'Salvem les balenes... i el meu matrimoni què?', un títol que ja era tota una premonició del que havia de ser la segona decepció teatral del programa d'aquestes Santes. Es tracta d'un muntatge de la companyia Apunta Teatre, amb dramatúrgia i direcció d'Ivan Campillo, que va d'embolics conjugals tòpics. Un marit sòmines i impotent, una dona insatisfeta, una sogra pesada i tafanera i, per acabar-ho de quadrar, un jove operari sobrat d'atributs. Total, una comèdia de patacada, sense solta ni substància, en què a desgrat de la procacitat del guió i de la pretesa picantor d'algunes situacions hi aflora un rerefons carca. Entenguem-nos: una obra que de cap manera hauria tingut cabuda en la programació estable del Teatre Monumental. Almenys fins ara.Màgia de circumstànciesTot i que amb més concurrència, tampoc no hi va haver sort del tot en les dues actuacions de tarda i nit que divendres 29, ja en l'epíleg de la Festa Major, va fer el Mag Lari també al Monumental. Bo i el títol pompós de "The Sound of Magic", la cosa semblava reciclada d'una altra banda, perquè per a l'ocasió no hi havia ni programes de mà ni cap mena de crèdits. I tanmateix l'espectacle va fer l'efecte d'un bolo de circumstàncies, d'aquells que s'esdevenen en un envelat de poble: focus de pampallugues, fum a dojo, confeti, música a tota pastilla i coreografies de l'any de la picor per edulcorar una funció pobra en el seu conjunt, més estirada del compte i resolta amb desgana, on hi sobraven una conya massa monotemàtica i un excés de gesticulació gratuïta. Això sí, en Lari va executar els números amb l'ofici que té sobradament demostrat. Des d'efectes clàssics a jocs de cartes, passant per trucs d'escapisme, grans il·lusions i d'altres sorpreses. I no res més, fora de fer notar l'ús diglòssic que aquest mag llicenciat en Filologia Catalana fa de la nostra llengua: la majoria de gracietes les diu en castellà. Propina depreciadaD'altra banda, per temperar els efectes de la supressió per raons econòmiques del Sarau de després dels focs del dia de Les Santes, el nou equip de govern municipal havia anunciat a bombo i plateret la inclusió a darrera hora en programa d'uns quants actes complementaris gràcies a la col·laboració d'una empresa d'oci i restauració. Un d'ells venia a fer d'entremès al plat fort de la nit, que va resultar ser l'esplèndid concert de rumba catalana del passeig del Callao. Consistia aquest preàmbul, anomenat 'Improshow', en un espectacle informal d'improvisació i humor, a l'estil del que s'ha anat posant de moda per emulació a molts indrets d'escenaris més o menys alternatius. En aquest cas dos actors interpretaven un seguit d'esquetxos que creaven sobre la marxa a partir d'idees o frases que els espectadors havien escrit prèviament en uns paperets i també del que anava sorgint de respostes del públic a demanda dels mateixos intèrprets. L'avinentesa va donar de si el que acostuma a produir aquest gènere en què tot va pel broc gros: des de la loquacitat desmesurada i inevitablement llicenciosa fins a l'ocurrència més basta, passant per tota la gradació de grolleries capaces de suscitar la riallada còmplice. Aquest és el joc. El mèrit consisteix a xerrar molt, de manera en aparença improvisada, però des d'esquemes premeditadament establerts per aconseguir la hilaritat com més barata millor. Doncs això, un celebrat recital de disbarats en castellà –molts d'explícitament homòfobs i misògins– davant d'una munió d'espectadors que omplirien unes quantes vegades el Monumental sencer és el que, teatralment parlant, ens va aportar de propina el nou regidor de Cultura de filiació democristiana. Sense comentaris.
