El d’ahir, dilluns 27 de juliol, era un dia enfeinat pels milers de “santeros” de Mataró. El dia començava –o millor dit, acabava la nit anterior- a les 7 del matí amb aquelles tradicionals matinades que tanta gràcia fan als que la son els hi ha guanyat la batalla. Les matinades tenen, a més, la capacitat d’unir el centre amb els diferents barris de la ciutat, punt d’origen d’aquesta escandalosa i divertida forma de despertar els mataronins el DIA, així en majúscules, de la Festa Major. Enguany, els convidats encarregats de despertar Mataró van ser, entre altres, els Vernets de Vilafranca del Penedès o dues colles de l’Escola de Grallers de Sitges, juntament amb els habituals Grallers dels Capgrossos i els Laietans de Mataró. Les matinades van començar amb força la llarga jornada del dia 27 i sinó que li ho preguntin a Santa Maria. L’església va ressonar i tremolar amb més força que mai gràcies a la bateria de morterets disparada des de l’hort del rector.Feina per a les figuresI sonen les campanes. A les 9 del matí en punt, després del final de les matinades, i a punt per a que les comparses i figures de la ciutat, juntament amb les autoritats, es comencin a engalanar per anar cap a l’ofici. La primera, aquesta que va de l’ajuntament a Santa Maria per la Riera i el carrer Nou, de moltes voltes i passejades que les figures haurien encara de fer durant tot el dia. Una passejada, la d’anada a l’ofici que es converteix, com mana la tradició, en el moment de glòria de l’Àliga anant per darrere de la família Robafaves i precedint les autoritats locals i convidades, enguany el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, i la consellera de Salut, Marina Geli. I tot això amb un matí una mica estrany, de sol intermitent. Sobretot a les primeres hores.
Ofici per feinaL’ofici d’aquest any el va celebrar el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, que des de les 10 del matí va oficiar la Missa de Les Santes amb mà de ferro i diligència. Tanta que, fins i tot, va acabar un quart d’hora abans del que és tradició. Entre una cosa i una altra, però, ja era gairebé la 1 del migdia quan autoritats i comparses tornaven cap a l’ajuntament. En aquesta ocasió amb parada obligatòria al carrer d’en Pujol perquè totes les figures saludessin en el seu dia a Santa Juliana i Santa Semproniana. Un cop a l’ajuntament, i conscients de les caloroses anades i vingudes de les figures i comparses durant el dia, el consistori va oferir l’habitual refrigeri per als membres de les colles durant el qual, l’alcalde, Joan Antoni Baron, va fer esmena del seu oblit anterior i va tenir unes paraules de record per Pep Manté, un dels fundadors de la Momerota.Sprint final de les comparsesSaltem a unes hores més tard. Tocades les 6 de la tarda, i amb el dinar de Santes ben col·locat a l’estómac, les comparses van fer l’últim “sprint” abans de prendre’s unes hores lliures i gaudir dels focs i el Sarau com la resta de mataronins. La cercavila més llarga de la festa major, la passada, però, va anar per feina i va ser una de les més ràpides que es recorden en els últims anys. I mentre les figures i comparses anaven a dormir a l’ajuntament, Mataró es preparava per aguantar fins ben entrada la matinada.
Cel dauratCap a les últimes hores del vespre, comença una altra tradició, una que aconsegueix unir i agermanar tots i cadascun dels mataronins: el visionat del castell de focs de la nit del 27. A la sorra amb els amics o sopant als locals del passeig marítim amb la família, es tracta d’una d’aquelles nits que tothom està al mateix lloc a la mateixa hora. Quan a les 11 en punt la Pirotècnia Tomàs va disparar els primers focs, ja no importava el que s’estava fent. L’atenció era al cel. Un cel que es va omplir de daurat, el color d’aquest any. Acompanyat de tota la resta de la paleta cromàtica en petits tocs i d’algunes innovacions però sempre en la línia dels grans èxits del castell de focs: les palmeres. Uns focs artificials els d’enguany que van anar presentant-se davant de la ciutadania “sense pressa però sense pausa” i, sobretot, amb un vent molt favorable. Grans aplaudiments abans i després de la gran traca i Glòria a les Santes!
LA RETALLADA, també en majúsculesI és en aquest punt de la nit quan arriba la polèmica de la jornada. S’ha de reconèixer que per Les Santes tothom s’ho acaba passant bé. Estem de festa major. Només cal trobar-nos i gaudir. Però, sovint, cal una mica d’animació. I això és, precisament, el que va mancar quan el rellotge s’acostava a les 12 i ens apropàvem al comiat d’aquest dia 27. Sarau? A on? Els milers de persones que estaven gaudint dels focs es van trobar orfes una vegada va acabar l’última tracta. Sense les sardanes i la xíndria. Sense els espectacles repartits per tot el passeig. La gent no sabia ben bé on anar ni què fer. Mataró es va haver de conformar amb tres elements. Per començar, i gairebé com si no comptés, l’honorable però a vegades molest i repetitiu Escenari Obert. La novetat d’aquest any, les fanfàrries, potser contagiades per la gent, no acabaven de trobar el seu lloc. Semblava que no es movien i que havien acabat molt ràpid de tocar però després d’unes hores mortes sense altra música que la de les guinguetes, tornaven a renéixer. Acompanyades, això sí, per un aparatós drac gegant que s’havia d’anar muntant i desmuntant per a que pogués passar d’una zona a l’altra del passeig. Si algú va tenir la sensació que només se’l trobava donant la volta com si d’un cotxe que surt de l’aparcament es tractés, és simplement perquè no passava i havia de tornar a marxar per on havia vingut.El tercer element, la semi-victòria d’aquest pobre i retallat Sarau, va ser l’anomenada “discoteca a la platja”. Potser la música va ser el de menys. Potser la unió de localització, manca d’altres propostes i presència de les barres va ajudar a crear, allà sí, Sarau en una nit que, en definitiva, va ser simplement la nit dels focs. Res més.
