En Pellofa XXXVI, el Rei del Carnestoltes de Mataró, va aparèixer divendres a la nit a la Plaça de Santa Anna caracteritzat de Mosso d’Esquadra. És sagrat que, més enllà del caràcter extravertit i poca-solta, el personatge adapti algun caràcter especial que aquest cop el van dur a comparèixer amb hàbit i gorra de policia català i una inseparable porra a la mà amb la que jugava, tot repartint a tort i a dret. Amb maneres i moviment quasi militars i sense parar, en Pellofa era un Mosso hiperactiu, quasi tant com el seu seguici amb dues “mosses” de molt bon veure i altres sequaços d’aquest cos policial carnestoltenc d’ocasió. Com a tal va prendre el control de l’Ajuntament i des d’allà, amb les momerotes, els Botargues i la banda i desenes de mataronins per testimonis va seguir repartint. No amb la porra, que també, sinó amb el seu pregó, amb la llengua.
El Pellofa d’aquest 2014 va tenir prou memòria per no deixar cap partit ni protagonista tant local com nacional sense una llufa amb forma d’estrofa del seu discurs. Fins i tot va rebre el certamen del ‘Mataroní de l’Any’ que organitza el Tot Mataró. L’ase dels cops, però, va ser la política local amb especial protagonisme pel regidor de cultura Quim Fernàndez a qui va culpar de l’ensorrament de la porta del Parc Central, l'Alcalde Mora o la regidora Mònica Lora. En clau local en Pellofa tampoc va estar-se d’engegar a dida a l’antiga Caixa Laietana i Bankia o recomanar al Rei d’Espanya que es tracti dels seus dolors i operacions al CAP de Rocafonda, protagonista per l’ocupació veïnal les darreres setmanes. També es va riure del 'Mataró, any de valors'.
La Portabardellada torna als bars
El Divendres de Carnestoltes va acabar amb els Botargues –que abans del Pregó havien volgut fer un petit gest d’homenatge i record a Jordi Canal– i les momerotes fent foc davant l’Ajuntament. Un parell d’hores després apareixien enigmàticament a la Plaça de la Peixateria els Portafardells que van recuperar el caràcter estricte de correbars de la Portabardellada, l’acte nocturn amb més pes dins la festa, tot i aparèixer sempre fora de programa. Aquest caràcter ‘off’ no treu que el boca-orella garanteixi quòrum i que l’edició d’aquest any tornés a ser massiva i durés quasi tres hores, amb ‘versots’ que “toquen el crostó” a les diferents places, alguns dels bars exhaurint els barrils de cervesa i un concurs de disfresses guanyat per una comparsa que recreava el Frankfurt de La Riera.
