Els Reis Mags d’Orient van passejar-se per Mataró dissabte entre més expectació que mai. Expectació perquè són els Reis i sempre se’ls espera amb il·lusió, expectació perquè amb els temps que corren que per una estona el món sembli màgic i il·lusori és el millor regal i expectació també, i aquesta era la novetat, pels canvis anunciats a la pròpia Cavalcada. La coincidència en dissabte va multiplicar encara més l’assistència i, explicaven els propis figurants, la marea humana a banda i banda era constant i més nombrosa per tot el recorregut. La Cavalcada estrenava director en la figura de Toni Grané, que ja havia anunciat que buscava un concepte nou, un relat, un perquè de tota la desfilada. Sabent-se com se sap que ni hi ha calers per fer invents ni s’havia pogut aprofundir en el nou projecte per ser sols el primer any, el cert és que el canvi va arribar a l’acte més estimat i nombrós de l’any a Mataró, s’hi va notar. Un canvi incipient del que queda molt camí per córrer, vicis per corregir i aspectes a revisar, segur, però un canvi que no és tant canvi en si, sinó reconversió o renaixement. Una mena de reutilització dels mateixos elements de sempre, de reciclatge de la semàntica pròpia de la Cavalcada. Una revisió que, com totes, deixa coses a destacar i altres a millorar.Del món real al somiatLa narrativa del seguici de la Cavalcada d’enguany evolucionava des del món real al món somiat i de fantasia, explicava en seqüències la nit de Reis. Per això obria el seguici –després d’algunes entitats amb carrossa pròpia– els carboners i els carters que recollien cartes i, ja de seguida l’Oca. Una Oca a qui van treure la “pajarita” i les ulleres que la feien distingida i que cagava bombolles de sabó. L’acompanyaven ja no els tradicionals ratolins que en duien l’ou sinó una pila de nens que simulaven anar-se a banyar i, després, a dormir. La nona d’Els Pets ‘Bona nit’ acompanyava l’exèrcit infantil que badallava al ritme de la cançó. Al darrera, la novetat en forma de carrossa on els patges classifiquen per barris i carrers les cartes i van tramitant els regals. La nova carrossa és el preludi de la més detallista, la de l’iceberg on es preparen els regals i va tenir una bona acollida amb l’únic però que els tres patges guarnits amb barbes i robes reials van portar algun menut a confondre’ls amb Melcior, Gaspar i Baltasar.La major part de les carrosses clàssiques –la Blancaneus, els Somnis, l’Avió, el tramvia, etcètera– amb alguna absència com la d’Egipte anaven al darrera com formant part ja de la sèrie de regals i mons imaginaris que els nens demanen als Reis Mags que, com mana la tradició, es feien pregar al darrera la Cavalcada. Els precedien els seus ajudants que estrenaven guarniments, recuperaven torxes amb foc real i per primera vegada anaven precedits per tabalers. Dels tabals se n’ha de dir, per cert, que els que obrien la Cavalcada repicaven el toc de Trampes, descontextualitzant aquest ritme genuïnament de Santes.Els grans protagonistesEls Tres Reis anaven acompanyats per músiques renovades –més harmonia musical, també, en la nova Cavalcada– i llançaven més somriures que caramels a la concurrència que els esperava embadalits. El Rei Baltasar, amb ritmes africans i “filà” de ballarines al davant era, com passa quasi sempre també, el més animat de la comitiva. Quan passen els Reis –que ja no poden confiar gaire en els Fanalets, tradició en seriós perill d’extinció– i la mirada d’il·lusió s’esllangueix encara queda la cuba de xocolata desfeta i el camió amb carbó pels que es porten malament. I la Cavalcada acaba i la nit s’imposa.Feina i il·lusióJa a l’Ajuntament, Ses Majestats van pujar al balcó on cadascun el van col·locar a un balcó diferent i es van dirigir a la concurrència precedits per un Alcalde Joan Mora que, com llastimosament també s’ha convertit en tradició, va demanar feina pels mataronins. Els Tres Reis van dir-li a l’Alcalde que li duien carbó, per a ell i tots els polítics, demanant-los, murris ells, que no es discuteixin tant i van assegurar als nens petits que l’important no era la quantitat de regals sinó que portaven sols els més necessaris –austeritat pels Reis també, el món s’acaba...- i apel·lant a compartir els jocs amb els amics i germans respectant, entre tots la diferència. Petons, salutacions i tancats a l’Ajuntament. Així s’acomiadaven els Tres Reis de la Cavalcada renascuda. Fins l’any que ve. Bona estrena del renaixement de la Cavalcada
La coincidència en dissabte dispara l’assistència, més gent que mai la rep pels carrers
Els Reis Mags d’Orient van passejar-se per Mataró dissabte entre més expectació que mai. Expectació perquè són els Reis i sempre se’ls espera amb il·lusió, expectació perquè amb els temps que corren que per una estona el món sembli màgic i il·lusori és el millor regal i expectació també, i aquesta era la novetat, pels canvis anunciats a la pròpia Cavalcada. La coincidència en dissabte va multiplicar encara més l’assistència i, explicaven els propis figurants, la marea humana a banda i banda era constant i més nombrosa per tot el recorregut. La Cavalcada estrenava director en la figura de Toni Grané, que ja havia anunciat que buscava un concepte nou, un relat, un perquè de tota la desfilada. Sabent-se com se sap que ni hi ha calers per fer invents ni s’havia pogut aprofundir en el nou projecte per ser sols el primer any, el cert és que el canvi va arribar a l’acte més estimat i nombrós de l’any a Mataró, s’hi va notar. Un canvi incipient del que queda molt camí per córrer, vicis per corregir i aspectes a revisar, segur, però un canvi que no és tant canvi en si, sinó reconversió o renaixement. Una mena de reutilització dels mateixos elements de sempre, de reciclatge de la semàntica pròpia de la Cavalcada. Una revisió que, com totes, deixa coses a destacar i altres a millorar.Del món real al somiatLa narrativa del seguici de la Cavalcada d’enguany evolucionava des del món real al món somiat i de fantasia, explicava en seqüències la nit de Reis. Per això obria el seguici –després d’algunes entitats amb carrossa pròpia– els carboners i els carters que recollien cartes i, ja de seguida l’Oca. Una Oca a qui van treure la “pajarita” i les ulleres que la feien distingida i que cagava bombolles de sabó. L’acompanyaven ja no els tradicionals ratolins que en duien l’ou sinó una pila de nens que simulaven anar-se a banyar i, després, a dormir. La nona d’Els Pets ‘Bona nit’ acompanyava l’exèrcit infantil que badallava al ritme de la cançó. Al darrera, la novetat en forma de carrossa on els patges classifiquen per barris i carrers les cartes i van tramitant els regals. La nova carrossa és el preludi de la més detallista, la de l’iceberg on es preparen els regals i va tenir una bona acollida amb l’únic però que els tres patges guarnits amb barbes i robes reials van portar algun menut a confondre’ls amb Melcior, Gaspar i Baltasar.La major part de les carrosses clàssiques –la Blancaneus, els Somnis, l’Avió, el tramvia, etcètera– amb alguna absència com la d’Egipte anaven al darrera com formant part ja de la sèrie de regals i mons imaginaris que els nens demanen als Reis Mags que, com mana la tradició, es feien pregar al darrera la Cavalcada. Els precedien els seus ajudants que estrenaven guarniments, recuperaven torxes amb foc real i per primera vegada anaven precedits per tabalers. Dels tabals se n’ha de dir, per cert, que els que obrien la Cavalcada repicaven el toc de Trampes, descontextualitzant aquest ritme genuïnament de Santes.Els grans protagonistesEls Tres Reis anaven acompanyats per músiques renovades –més harmonia musical, també, en la nova Cavalcada– i llançaven més somriures que caramels a la concurrència que els esperava embadalits. El Rei Baltasar, amb ritmes africans i “filà” de ballarines al davant era, com passa quasi sempre també, el més animat de la comitiva. Quan passen els Reis –que ja no poden confiar gaire en els Fanalets, tradició en seriós perill d’extinció– i la mirada d’il·lusió s’esllangueix encara queda la cuba de xocolata desfeta i el camió amb carbó pels que es porten malament. I la Cavalcada acaba i la nit s’imposa.Feina i il·lusióJa a l’Ajuntament, Ses Majestats van pujar al balcó on cadascun el van col·locar a un balcó diferent i es van dirigir a la concurrència precedits per un Alcalde Joan Mora que, com llastimosament també s’ha convertit en tradició, va demanar feina pels mataronins. Els Tres Reis van dir-li a l’Alcalde que li duien carbó, per a ell i tots els polítics, demanant-los, murris ells, que no es discuteixin tant i van assegurar als nens petits que l’important no era la quantitat de regals sinó que portaven sols els més necessaris –austeritat pels Reis també, el món s’acaba...- i apel·lant a compartir els jocs amb els amics i germans respectant, entre tots la diferència. Petons, salutacions i tancats a l’Ajuntament. Així s’acomiadaven els Tres Reis de la Cavalcada renascuda. Fins l’any que ve. 
