Sant Jordi és una diada plàcida que es viu a cada poble o ciutat catalana amb un ritu similar però diferent i característic. A Mataró el matí és el calcat de tot arreu, la còpia exacta del que toca i s’estableix: roses, llibres, escolars, gent gran, gent que allarga la sortida de la feina o que ja no hi torna; portes obertes a l’Ajuntament. La tarda comença com una mica més del mateix però s’acaba esverant, és on hi arriba el tret diferencial. On els mataronins ho fan diferent.Ho fan diferent i ho fan maco. I cada cop amb més gent. Sant Jordi a la tarda i el vespre és cada cop més massiu i la densitat que es veu a la Riera entre parades, gegants, castells i preludi de Fogonada recorda la de la Festa Major, per la que cada cop queda menys. El dia i l’estampa són ufanosos i es nota la mateixa cara de satisfacció en els petits que en els grans. Com perquè algú encara celebri Sant Valentí o altres diades. En fi.
Fred
Ni la temperatura, més baixa que altres Sant Jordi, va poder fer la punyeta al programa d’actes. On tradicionalment ahir hi havia mànigues de camisa, ahir feia falta una capa més i d’abric. Però ni això va tombar l’elegància pròpia del dia, i es va imposar el sentiment del dia, que adquireix tocs especialment estètics de nit i a la fosca, amb la Fogonada.
Fogonada plena
Altre cop l’epíleg del dia en forma de festa de foc del Drac i el Boc, amb les Diablesses acompanyant en els trams de correfoc i especialment en els voltafocs, un moment molt ben trobat que cada vegada guanya més adeptes. I és que la Fogonada és cada vegada més massiva i ni ser dilluns la va afectar: molta, moltíssima gent.
El final de la Fogonada, amb l’escenificació de la llegenda atròfica de Sant Jordi que s’hi explica va estar marcat per alguna errada tècnica i perquè, despistats els organitzadors, no va aparèixer el ram de roses preceptiu que ha d’emanar de la sang del Boc. L’anècdota la va acompanyar la rebel·lia del cavall de torn posant gasosa al vi de la cosa: després tot ho va rematar el darrer voltafoc i el concert dels Borinots TQT, una formació de folk electrònic que va sorprendre amb la seva versió i la seva diferència de ‘La Coixinera’, grup al que l’imaginari col·lectiu identifica la nit del dia de Sant Jordi, quan es clou l’encanteri, al punt de les dotze de la nit.
