Inici difícil pel Ball de Sant Jordi. La que havia de ser la primera edició d’un ball que es vol –i així es diu– que es converteixi en clàssic va tenir una vida gens plàcida. Sobretot d’entrada ja que al punt de les onze de la nit plovia amb l’afegitó que les precipitacions anaven i venien. A això s’hi sumava la decepció futbolística –va perdre l’equip estadísticament més recolzat– i la grisor d’una plaça que no es va omplir ni molt menys: l’estampa no prometia.
Tot i això La Banda del Drac no va amagar mai el cap sota l’ala i tot i haver d’iniciar el concert cinc vegades després de sengles aturades forçoses per pluja, el ball va acabar animant-se.Mereix continuïtat Era la primera edició i es notava. Gent que desconeixia l’acte, gent que no hi va anar a parar i un ambient fred pel temps i pel fet –per exemple– que no hi havia barra. Tot i això, les desenes de persones que es van fer fortes a la Plaça van acabar passant-s'ho la mar de bé i fent festa fins les tres de la matinada. La Banda del Drac es va vestir de festa i va acabar arrencant la gent a ballar amb clàssics de totes les èpoques. El Ball té lloc al programa d’actes i és cosa que s’hi insisteixi perquè sigui un invent reeixit. Sant Jordi bé mereix una bona ballaruca.
