Els Portafardells van sortir a cantar la canya per onzena vegada consecutiva des que, com diu la llegenda, va trencar-se l’encanteri que el petrificava a la façana de la Peixateria. Amb el pressupost de la festa malmès i sense cap tipus d’acte oficial que faci de les nits del Carnestoltes mataroní una autèntica festa popular, la Portabardellada de divendres a la nit ja s’ha consolidat com l’acte principal i referencial de la festa dels poca-soltes en vocació nocturna. Altre cop la cita va ser doble i diumenge les estranyes criatures meitat peix i meitat home van sortir amb el ‘Derresaca’.
Centenars de persones van omplir el centre per un corre-bars festiu que va acabar a la Plaça de l’Ajuntament, on es va enyorar el concert que algun cop havia estat el colofó de la sortida dels ‘Portafardells’. Aquests, fent la seva dansa ritual, van estrenar megafonia perquè se sentissin bé els seus versots, altre cop d’alta crítica envers els temes de Mataró. Fins i tot en això, ni que sigui per l’horari, els Portafardells ja són més àcids que en Pellofa. Van acompanyar durant l'hora i mitja llarga de Portabardellada tot de disfresses diferents i imaginatives. Hi havia monges, cabareteres, ballarines, bolets, indis i alguna disfressa més irreverent. En definitiva, el divendres de Carnestoltes a la nit sí que hi ha festa popular a Mataró, surten els Portafardells; la veu i la festa del poble.
