Mataró va viure una Nit de Sant Joan tranquil·la però molt participada. Les revetlles de la ciutat van gaudir de moltíssima gent i la novetat, encarnada en el nou rumb de la festa a la platja a mans de la discoteca Manaus Manaus va resultar ben grata. Pocs canvis –d’ubicació de la barra, d’estils musicals i una mica de la varietat del públic– però el mateix ambient festiu de sempre. Aquell caràcter d’inici d’estiu, de festa popular, de calor tot i que hi havia més brisa que altres anys. Aquella màgia única de Sant Joan.
Tot i que diuen que la crisi apreta, va costar no notar els mateixos petards ressonant al cel mataroní. Cap a les deu de la nit començaven les hostilitats que es van allargar fins passada la una de la matinada, si s’hagués d’establir un ‘prime time’ de coets, fonts, bengales i petards. Com sempre, cada plaça, carrer o cruïlla era un lloc propici per cremar pólvora i, també com sempre, ni el desplegament especial de la Brigada va poder deixar la ciutat neta durant el dijous festiu. Festiu i de ressaca, amb la ciutat adormida fins ben passat el dinar.
Festa al Carrer de Sant Joan
Al Carrer de Sant Joan, les bruixes van baixar i ballar encara més juganeres que mai: feien 10 anys. L’encesa de la foguera, previ espectacle pirotècnic és ja per molts la primera cita nocturna, ineludible, de la nit que sent més curta molts allarguen més que cap altra. A baix a mar, de ben aviat que famílies i grups d’amics tenyien de colors la sorra amb petits grupets repartits i les guinguetes funcionant a ple rendiment. L’encesa de la foguera del Carrer de Sant Joan va dibuixar una flama altíssima i potent, que va posar a prova els qui ballen al voltant del foc i els seus millors desitjos, abraçats, en una de les imatges de la nit. Companyonia i tradició, el sol i la lluna i la revetlla del carrer disparada.
El segell Manaus
A baix a mar, l’esperat segell Manaus va deparar en el monitoratge inicial dels balls, que primer va trobar la gent freda i després va anar notant escalf i la sessió posterior, quan la platja era un mar de caps movent-se amb més o menys encert. La música, més comercial, feia fàcil entonar les cançons de moda d’ara i d’abans i unes noies lleugeres de roba acabaven de fer el fet des de dalt l’escenari. La barra, a l’altra banda d’on era habitual, repartia millor els espais i de gent la cosa va anar similar a anys precedents, costa d’apreciar en tan ampli espai si n’hi havia més o menys. Mataró bullia a front de mar i fins tard, fins que va ser de dia, fins que els colors de la nit es van fondre amb la llum diürna i la festa es va evaporar. Ja era Sant Joan, ja era 24 i Mataró reia de ressaca, de coca, de petards, de festa, de cava, d’alcohol o del que fos. I així fins l’any que ve. Propera parada, Santes.
