De bon matí un estol de paradetes de roses ocupaven bona part de la Riera i el seu tram baix era un formiguer on entre escolars, jubilats i jubilades, estudiants en dia lliure i els treballadors que saben escaquejar-se, el color va prendre la ciutat. Ja fa temps que es teoritza que per la freda i hivernal ciutat, Sant Jordi és el canvi de cicle i obre puntual el temps de festa que culmina a l’estiu amb Les Santes. Fos per això, o no, Mataró va llevar-se amb un sol de justícia que amania un matí viu, l’hora de dinar esquiva de sempre i una tarda pletòrica.
Va costar, però bones vendesLes roses superen sequeres i pujades de preu que mai podrem aturar. Tot i les queixes de sempre, a la tarda els venedors confirmaven que el ritme era bo i les flors – sobretot les del Maresme, què coi! que les altres no fan olor!- van anar de mà en mà. Un dia dels enamorats i que enamora la gent, d’intercanvi de llibres on, a falta de dades, sembla que l’ona arrasadora de Ruiz Safón també va passar per Mataró. L’esquifida senyera de la Plaça de Santa Anna amb prou feines brandava en el primer de molts Sant Jordis que presidirà i amb el sol ja apagadot, la tarda va veure néixer el que sempre funciona, gegants i castellers.
Gegants i castells de 7Mentre la Riera semblava esgotar les forces a base de rebaixes de roses i darreres forces dels esgotats llibreters de Santa Maria, per allò del Mil·lenari, sortien els gegants que acabaven amb la macro-dormida a la Casa Consistorial. Allà, abans, els Capgrossos hi feien castells de set i mig, repetint l’actuació que la colla havia fet tres dies abans al local, 3, 5 i 4 de 7 amb l’agulla. Venien els gegants i s’escalfava definitivament l’ambient de Sant Jordi, mentre els més passionals desfullaven la rosa com si fos una margarida per decidir entre Fogonada o el partit del Barça.
La pluja suspèn la FogonadaQuan els gegants ja eren dins i tot esperava perquè la Fogonada, amb nou recorregut, s’iniciés, el dia que havia de ser fenomenal i que ja era gloriós va tenir la taca negra per allò que el perfecte no existeix. No hi va haver Fogonada, el correfoc familiar de Sant Jordi perquè un fort xàfec va remullar Mataró en mala hora, fent impossibles artimanyes pirotècniques ni virgueries musicals, com les que havia de protagonitzar la Coixinera en el ball de Sant Jordi. Llàstima de final, maleït xàfec, frustració entre els que volien més. Un mal final però un gran Sant Jordi, que ni ha de ser festiu, ni tampoc té perquè canviar gaire, tal com el fem a Mataró, pel que es veu, ja enamora.
