No és cap novetat que la nit abans de cada 12 d’octubre se celebri una botifarrada a la hispanitat a Mataró de caire festiu. I aquest any no va ser menys: hi va haver botifarres, alguna referència a la monarquia –menys del que es podia pensar– i bons concerts que van atraure molta gent a la Plaça de l’Ajuntament. Un miler de persones segons els organitzadors. Certament, és una de les poques ocasions que hi ha a Mataró per fer festa al carrer, a banda de La Festa Major i –quan el rei dels pocasoltes vol– per Carnestoltes.
El vespre festiu i reivindicatiu va començar amb la pròpia botifarrada i un curiós concert dels Antiherois. Curiós per la proposta en sí, un grup bàsicament de dives o divos transvestits, i per la seva proposta musical, que va sorprendre a la majoria amb psicodèliques versions en català d’èxits coneguts per tothom. Bé, almenys la festa va començar amb somriures.
I quan la festa va haver engegat, i després d’un seguit espectacle de foc, va arribar el moment de Skafam, el grup d’Arenys de Munt que sembla que des de l’aparició del seu primer disc “Riem” ha fet un pas endavant important. El seu ska sona més net i festiu, i quan marxen més cap al punk són més creïbles que anys enrere, amb mes ofici dalt de l’escenari. No són encara els Obrint Pas, però es van obrint pas amb seriositat, festa i compromís amb les seves idees.
Més Belda que coronaEl manifest d’enguany va ser llegit per militants de Maulets de Girona i es va centrar en la persecució a les manifestacions de rebuig a la corona espanyola, però van fugir de fer espectacles de noves cremes al rei com s'han anat repetint en moltes ciutats des de fa setmanes. Una pancarta ja deixava clara la postura dels organitzadors i si bé algú entre el públic va cremar alguna imatge, no va ser cap acte organitzat.
Després de la part més "política" va arribar el concert més esperat. El cap de cartell era el grup El Belda i el conjunt Badabadoc, del conegut acordionista Carles Belda (Pomada, Mesclat), que es dedica a reversionar èxits de tot tipus des de Dusminguet, Sopa de Cabra, Lluís Llach o cançons populars com La Vall del Riu Vermell, amb un estil semblant al que ja utilitzava amb Helena Casas a Pomada. El Belda juga sobre segur, li surt bé i quan no canta s’atraveix amb divagacions filosòfiques de la talla de “Us imagineu que fóssiu espanyols?“ que van arrencar aplaudiments i rialles dels assistents a aquesta festa organitzada per Maulets.
