En vint anys d’existència de la companyia, és la primera vegada que un muntatge de ‘Grappa Teatre’ no compta amb els seus creadors com a intèrprets. Aquest cop Gilbert Bosch i Teresa Ros només han assumit l’autoria i la direcció de ‘Teràpia de grup per a gafes’ i han fet pujar a l’escenari a un actor i quatre actrius molt joves per perpetrar l’esbojarrada narració d’una suposada sessió terapèutica per a persones amb comportaments calamitosos i especial mala sort.Xerrameca i rialladesCom en totes les produccions anteriors dels ‘Grappa’, l’humor és el pretext i la trama d’aquest nou espectacle que dissabte passat es va poder veure al teatre La Massa de Vilassar de Dalt i que està estructurat com a una successió d’esquetxos. El fil conductor és la incontinència verbal d’un terapeuta –inevitablement argentí– amb tanta sobredosi de desventura com de xerrameca. Així es va desgranant tot un repertori de jocs de paraules i de situacions tòpiques de gràcia desigual. En el garbuix resultant, massa coses sonen a “déjà vu”. I acaba essent un assortit excessivament estirat on no hi falten ni les obligades referències escatològiques ni els acudits suats. La interpretació és molt de patacada i la dicció, quan aconsegueix defugir la cridòria dominant i fer-se intel·ligible, és manifestament millorable.
Malgrat les seves mancances, aquesta ‘Teràpia de grup per a gafes’ és una entremaliadura lleugera que té com a valor la senzillesa de la proposta. I, encara més, la vivor, l’energia i el ritme que hi aporta la joventut dels seus cinc intèrprets que, al capdavall, susciten la riallada i la complicitat de tot tipus de públic.
