L’argument: Casino Royale pren el fil d’un dels primers llibres de Ian Flemming, pare de l’agent amb llicència per matar. Aquest cop no hi ha ningú que vulgui destruir o dominar el món, James Bond ha de participar en una partida de pòquer i enfrontar-se amb el villà Le Chiffre, banquer dels terroristes més buscats.L’anècdota: La darrera entrega de la saga ha sigut la més cara, amb un pressupost d’uns 250 milions de dòlars. Hi han contribuït marques com Audi, Omega o Smirnoff Que han pagat una milionada per tenir el seu minut de glòria al film.
Diagnòstic: Probablement sigui massa aviat per afirmar que ens trobem davant d’una de les millors pel·lícules de la saga Bond des que Sean Conery protagonitzés cap el 1962 ‘Agente 007 contra el Dr. No’. El temps ja ens donarà la raó. El film reinventa la figura de l’agent secret més conegut del món trencant amb la imatge d’elegància i sofisticació del personatge, a més de desfer-se d’alguns tòpics marca de la casa. Els ideals i el modus operandi dels antics Bonds desapareixen en aquesta entrega, Daniel Craig encarna a un Bond amb personalitat pròpia, molt més arrogant, egocèntric, sàdic i, per què no dir-ho, humà.Casino Royale fuig dels elaborats efectes visuals per donar pas a unes espectaculars seqüències d’acció d’una realitat palpable i d’una cruesa i ritme implacable. La persecució de Magadascar és una joia. Acció i baralles extremes que deixen també lloc per a una petita història d’amor amb Eva Green, la noia Bond perfecta per a un Bond perfecte.
Efectes secundaris: Si t’agrada el cinema d’acció en estat pur no te la pots perdre, no et decebrà pas.