Combinar en un mateix esdeveniment cançons que tracten de sentiments profunds amb estones d’autèntica disbauxa sembla que sigui del tot incompatible. Dani Flaco però, acompanyat per dos guitarristes, va ser capaç de fer-ho compatible el passat divendres 14 a la Sala Privat on, tot presentant els temes del seu segon disc, “Fuerzas de flaqueza”, va convertir el que representava que era un concert en una mena de trobada d’antics companys de classe.Inici fredUn inici complicat, degut a l’extrema fredor en que es trobava una sala Privat que no presentava una gran entrada per veure el cantautor de Bellvitge, i que va provocar, que fos ell el que anés animant, a poc a poc, el públic i ja no només amb les seves cançons, sinó amb els monòlegs o altres peculiaritats que duia a terme a l’escenari a les pauses entre un tema i un altre. A poc a poc, la gent es va anar animant, fent-se partíceps de les cançons de Dani Flaco, cançons que es caracteritzen per transmetre tota la complexitat de les relacions sentimentals d’una manera amena i enganxosa. Es notava en l’ambient que no era el primer cop que Dani Flaco era a la sala, s’hi notava complicitat, interés recíproc.L’originalitat marca el desenllaç del concertUn cop tota la sala estava entregada al cantautor, i que semblava realment un sopar de germanor, va arribar el torn dels seus temes més coneguts, alternats amb sorpreses que ens brindaven des de l’escenari, com ara, enmig d’un dels seus temes versionar “Highway to hell” de AC/DC davant l’astorament general. Totes les qualitats d’un cantautorI no només es van conformar amb això, ja que també van tenir temps de fer broma de la cançó que representarà a l’estat espanyol a Eurovisió quan un dels guitarristes que l’acompanyava es va posar a ballar com Michael Jackson enmig de l’escenari.
En definitiva, Dani Flaco va aconseguir, amb gran originalitat, demostrar tota la seva qualitat com a cantautor, transmetent tota la sensibilitat de les seves cançons, al mateix temps que els divertia amb la seva espontaneïtat.