Privat celebrava el seu nové aniversari i Mikel Erentxun no es va oblidar de tocar-li ‘L’aniversari feliç’. Tot un detall per part del músic que va tornar a la sala mataronina el passat divendres 30 de novembre, desprès d’haver-hi actuat per primer cop el juny del 2005. L’aniversari de la sala de concerts i discoteca era una ocasió especial, i Erentxun va complir aconseguint una entrada de gairebé 500 assitents.
Al Donostiarra l’acompanyava un públic fidel que barreja fans de diferents edats. Una convinació que es va poder veure a Privat, on, això sí, tots van corejar les cançons del músic.
Un Mikel Erentxun amb un únic guitarrista per acompanyant. Una actuació sobria, intimista, de proximitat, on el músic semblava sentir-se absolutament còmode i sense ganes d’abandonar l’escenari. Inseparable de Ducan DhuJa fa temps que va començar la seva carrera en solitari, però aquest membre del grup dels vuitanta, Duncan Dhu, sap que quan veritablement es fica el públic a la butxaca és interpretant els temes del grup que el van fer saltar a la fama. Cançons tant conegudes per tothom com Esos ojos negros, En una calle de París o Cien gaviotas segueixen regalant als concerts d’Erentxun els moments de màxima complicitat entre cantant i públic, que no deixa de corejar les lletres que coneixen fil per randa. Però el músic ja fa temps que vola en solitari i la cita a la discoteca li va servir per demostrar que malgrat Duncan Dhu el va fer conegut, ell sol també aconsegueix convèncer amb temes com Marcos y Nerea.
Tant agust es va sentir el músic a la sala que es va animar a cantar un tema en vasc, ja que, com va bromejar, encara que elseu vasc és molt dolent, allà ningú ho notaria.
Un concert agradable, amb una sincera complicitat entre músic i públic que semblava que els fes sentir com a casa, va ser l’aposta de Privat per a celebrar l’aniversari.
