Joan Canal, Jordi Estapé, Èric González i Marc Vilajuana. Quatre noms que podrien passar desapercebuts si no fos perquè amb només setze anys han format una productora i han editat i publicat a la xarxa sis curtmetratges. Dissabte passat van estrenar el seu darrer treball, ‘Llums d’estiu’, dins del cicle ‘Fet a Mataró’ i avui el penjaran al seu canal de Youtube a les deu de la nit. I és que la il·lusió, la creativitat i la capacitat de fer grans coses amb pocs recursos inunden històries reals, originals i algunes, fins i tot, capaces de travessar moltes fronteres.
Escena Zero, una productora formada per un grup de joveníssims estudiants de 16 anys. Com arribeu fins aquí?
Ens vam conèixer fa dos estius. Ens vam trobar en un curs que vam fer a l’estiu al Tres Roques. Ens coneixíem també de vista de l’Aula de Teatre. Ens vam ajuntar i vam crear un projecte que realment no va ser gaire cosa, però va servir per conèixer-nos i tirar endavant. A partir d’aquí vam continuar i ara ja tenim 6 curtmetratges fets.
Sou una excepció. Com ho viviu?
Ens complementem molt entre els quatre. Tenim molta sort d’haver-nos trobat i tots estem motivats amb aquest tema, encara que no tots ens hi volem dedicar. És una diversió i un aprenentatge per nosaltres. Cadascú sap fer una cosa diferent i ens les ensenyem els uns als altres. Per mala sort, no ens coneix gaire gent i a vegades, quan saben qui som i la nostra edat, ens infravaloren, s’esperen molt menys del que s‘acaba trobant.
Sis projectes en dos anys. Aneu per feina.
‘Aïllat’ va ser el primer dels nostres projectes oficials al febrer del 2012. També tenim ‘La Cita’ durant el pont de la fira, vam agafar referències de Charles Chaplin i vam aprofitar el boom que va agafar el blanc i negre amb ‘The Artist’, per explicar la història d’un sir i una dama dels anys XX plena de gags còmics. El més important dels que hem fet és el tercer: ‘Diumenge’, que té 900.000 visites a Youtube amb un any. Parla de com un grup de joves homosexuals viuen l’inici de curs en un institut i sabem que se n’ha parlat fins i tot a escoles argentines. ‘Allà on els arbres no tenen fulles’ posa un grup de nens en una situació extrema, mentre que ‘Tard’ explica la història d’un noi que està en una cadira de rodes.
I el sisè, que és ‘Llums d’estiu’, presentat dissabte passat en el marc del cicle ‘Fet a Mataró’. Com heu viscut aquesta història d’adolescents i per a adolescents?
És la història d’un noi i una noia, cadascun amb els seus problemes, que comparteixen un estiu que els retorna les ganes de viure. Nosaltres també teníem ganes de viure l’estiu mentre rodàvem i hem aportat el nostre punt de vista des d’aquest prisma. També és cert que és el més complet de tots perquè ‘Llums d’estiu’ és el curtmetratge en el que hem tingut més localitzacions perquè la resta eren més homogenis. Aquí hi surten molts carrers.
El cicle ‘Fet a Mataró’ té per objectiu donar projecció a les creacions de casa. Com ho valoreu?
A Mataró ningú sabia que existíem i aquesta oportunitat ens obre a la ciutat. Som joves que volem fer cultura i que necessitem l’ajuda d’algú per fer-la. Crec que és un moment ideal per dir que hi ha joves desperts vol tirar endavant la cultura, malgrat els temps difícils. És el missatge que creiem que ha de donar aquest cicle.
Els adolescents són els protagonistes majoritaris de les vostres històries. Exterioritzeu les vostres preocupacions i les mostreu com una visió de la realitat?
Intentem plasmar les nostres inquietuds, evidentment. Sempre sorgeix d’una idea personal que es trasllada al grup, que ho desenvolupa. Sobretot amb ‘Diumenge’ és evident. Ens preocupava i el missatge li ha donat molta força. La prova és que molta gent l’ha vist. I amb ‘Llums d’estiu’, doncs el mateix. A tots els nostres projectes els donem el nostre punt de vista perquè sinó deixem de ser adolescents. Ho modulem des de la nostra perspectiva perquè no sabem com ho veu un adult.
I tot plegat, amb pressupost zero, oi?
Dit informalment, vivim dels favors. Sempre treballem amb pressupost zero. No ens hem gastat ni un duro en cap dels curtmetratges que hem fet. La família ens ajuda molt i ens ajuden a muntar eines de treball, ens deixen materials, ens proporcionen llocs on rodar... Nosaltres volem crear un producte de qualitat, però olem divertir-nos fent això i, per tant, no ens gastem diners. La creativitat mou més que els diners. Tot és per amor a l’art, i a la diversió.
Mica en mica us aneu fent un lloc. Sereu al la segona edició del Mercat del Film?
L’any passat ja vam participar-hi. Ens van felicitar i des d’ Hotel Elèctric – col·lectiu que organitza el Mercat del Film - ens han ajudat molt. Aquest any hi tornarem.
