L’argument: Yuri Orlov és un immigrant ucraïnès que viu a Nova York i s’introdueix en el mercat clandestí del tràfic d’armes. Els negocis el porten a recórrer les zones en guerra més perilloses del món, tot intentant escapar d’un agent de la Interpol, dels seus rivals en el comerç d’armes, d’alguns dels seus clients (entre els quals hi ha importants dictadors) i, sobretot, de la seva pròpia consciència.
L’anècdota: Les aventures del protagonista són un compendi de les vivències de cinc traficants d’armes. Els fets que relata el film estan extrets de la realitat, tant és així que, per exemple, només en deu anys, a Ucraïna es van robar armes per valor de 32.000 milions de dólars. L’armament va anar a parar a països del Tercer Món.
Diagnòstic: La vida d’un traficant serveix a Andrew Niccol, creador de films com ‘Gatacca’ i ‘El show de Truman’, per denunciar les tràgiques conseqüències del comerç internacional d’armes. Amb contundència, no només ens parla del mercat il·legal, sinó també del negoci que impulsen alguns Estats. ‘El señor de la guerra’ compta amb un relat ben construït, inquiet i farcit d’instants colpidors. Un bon exemple són els crèdits inicials en què Niccol aconsegueix condensar el missatge global de la pel·lícula a través de poderoses imatges que mostren el recorregut d’una bala.
Efectes secundaris: Adient per aquells espectadors que gaudeixin amb els tocs d’humor àcid d’una pel·lícula que presenta un panorama de riure per no plorar.