A la colla des del 1999, Cugat Comas se situa al capdavant dels blaumarins amb el repte de mantenir l’alt nivell de la temporada passada. Entrevistem el nou Cap de Colla dels Capgrossos de Mataró i periodista d’aquesta casa.
Venint de la millor temporada de la història, com tens pensat afrontar el repte?
Venim d’una temporada molt bona i que ens marca un antecedent immediat molt vàlid, però amb un nivell d’exigència altíssim. Només parem dos mesos d’assajar però cada any té condicionants molt diferents. El 2016 ha estat un any sideral de castells de 9 perquè n’hem fet un gran nombre i perquè no hem caigut pràcticament. Hem aconseguit ser una colla que ha metabolitzat molt bé aquests castells i controlar-los és el primer llindar exigible per a aquesta temporada: un repte difícil però partim d’un punt més que bo.
Quins són els teus objectius de colla de cara a la temporada vinent?
El que ha de fer tota la colla, i no només la tècnica, és tornar a ser tan exigents com aquest any hem estat, a l’assaig i a plaça. Hem tensat molt la corda i ara no funcionarem si no mantenim l’exigència. Per arribar al mateix nombre d’actuacions de 8 i de 9, cal optimitzar el mètode d’assaig. Hem d’aconseguir arribar amb la mateixa confiança a plaça amb els castells de gamma extra que quan hi anem amb castells de 9. A més, els capgrossos som una colla que ens agrada descarregar els castells i considero que el futur no és valorar els carregats. Hem de treballar millor per descarregar els castells pendents.
Quins canvis vols impulsar i per què?
Volem esprémer encara més els socis actius i això implica aprofitar el capital humà, que és el gran capital dels castells. Volem també que vingui més gent i ho farem millorant l’assaig, sense distingir entre integrants de la colla i conciliant més el calendari i horaris. Hem plantejat un calendari més esponjat i amb descansos repartits perquè la colla es pugui plantejar anar a màxims a més moments de la temporada.
Amb quin equip tècnic t’has envoltat per a la temporada 2017 i per què?
Quan em vaig visualitzar com a futur cap de colla em vaig veure incapaç de respondre en solitari a tot el que se li demana a aquesta figura. Per això m’he envoltat de 3 figures bàsiques: un adjunt, en Lluís Feliu, i dos sots-cap de colla. Ells fusionen àrees que no anaven prou coordinades: l’Àlex Dorda coordinarà troncs i canalla i en Roger Bellavista s’ocuparà de pinyes i folres. Tenim fins a una trentena de persones implicades a la tècnica i l’equip presenta una renovació respecte dels últims anys.
En què creus que podem millorar els Capgrossos?
El gran problema històricament és la irregularitat: no hem estat capaços fins ara d’enllaçar períodes seguits d’una mateixa tendència castellera. És com si fóssim una mica ciclotímics: o estem en auge o en crisi. Si ens centrem més en el mètode que en els resultats, podrem aconseguir treballar prou perquè les causes que ens porten a tenir bons o mals resultats perdin força.
Què has après de la temporada 2016 com a sots-cap de colla i del teu antecessor, Mia Castellví?
Vaig ser sots-cap de Colla amb la perspectiva que em convertiria l’any següent en Cap de Colla. He estat treballant de prop amb en Mia per poder-me formar i aprendre, sobretot en els àmbits de tronc i canalla, que són els que fins llavors no havia tocat. Com a colla en Mia ens ha permès trencar el sostre tant casteller com mental perquè ens ha portat a superar els límits.
Què va suposar a la temporada passada convertir-te també en cap de troncs a mitja temporada i de forma inesperada?
Va ser una decisió forçada per un canvi que vam fer a l’equip, però em va permetre passar d’una posició més passiva o externa a entrar a prendre decisions. A la pràctica m’ha servit per conèixer com funciona el col·lectiu del tronc que sovint és, juntament amb la canalla, des d’on es decideixen quins castells es faran. Va ser un aprenentatge forçat i accelerat que m’ha anat molt bé.
