5 de 9 carregat per culminar el millor any dels Capgrossos

Terrassa és testimoni de l'aleta 'in extremis' al colós, després d'un intent desmuntat

  • Cugat Comas i Fotos de Capgrossos
  • Dilluns, 21 Novembre 2016 08:54

El peu del 5 de 9 dels Capgrossos

Quan hagin passat els dies i les setmanes i toqui fer endreça, els Capgrossos posaran 2016 al calaix dels bons records i també dels bons rècords. No podria ser d'una altra manera. L'any del 20è aniversari ha estat fructífer i va deixar per l'últim dia una cirereta amb regust agredolç, el primer 5 de 9 dels de blau que va caure just després de carregar-se. Una altra llenya, un altre gamma extra no descarregat que fa contrapès amb el 9 de 8 de Girona i la torre de 9 de Vilafranca a la balança de valoració dels de blau. Però també un mèrit important i un premi a setmanes d'assajos. La diada dels Minyons de Terrassa, en la qual els locals van signar la seqüència completa de castells i pilar de més valor de la història, també va veure un 3 de 9 d'entrada i un 4 de 8 de tràmit. S'ha acabat 2016 castellerament parlant.

Els Minyons van completar a Terrassa la millor actuació completa de tots els temps amb els dos castells de 10, el 3 de 9 amb l'agulla i el pilar de 8 i els Borinots, de Sants, van segellar un any immaculat amb la Tripleta Màgica.

La Plaça Vella de Terrassa acollia la darrera gran cita de la temporada i ser-hi suposava pels Capgrossos un cert "bonus track" al seu any. Quasi per aclamació popular, s'havia consagrat al 5 de 9 tota l'atenció de la jornada i els mataronins van tornar a portar a plaça un castell complexe i llarg, una pedra de toc de dificultat més alta que la torre de 9 que és l'únic gamma extra que els blaus ostenten per complet. Després d'un altre 3 de 9 sense històries –realment la colla ha fet quasi tots els tresos de l'any amb el pilot automàtic– els de blau s'encaraven al 5 lligant una bona base, gràcies a l'ajuda de terrassencs i santsencs i amb la concentració per bandera. Van sonar gralles i el 5 va ensenyar-se amb un punt rebel, ja d'entrada més esquiu que el del Concurs. Tant, que amb l'entrada de dosos es va desmuntar un castell que veia el port lluny i algunes vies d'aigua obertes.

A la segona, per convicció

Després, en torn de repetició, la colla va repetir ritus i va enlairar altre cop el castell amb la convicció per bandera. Va millorar prestacions tot el castell i en un exercici de mentalitat les peces es van mantenir a lloc durant tota la carregada. Una petita treva amb dosos col·locats va ser benzina per aguantar fins a les dues aletes, després de les quals hi va haver temps per a la fotografia de rigor i gràcies. Tendre per dalt, el 5 va desfer-se de dalt a baix just després de carregar-se. Pels col·leccionistes de fotografies, una més per a l'àlbum. Per l'esforç de la colla, premi petit. No hi va haver celebracions ni eufòries. Els Capgrossos són així.