En Toni Cabré és Director del Patronat Municipal de Cultura des de fa quatre anys i ha conviscut amb dos regidors diferents, en Remigi Herrero i l’actual, en Jaume Graupera. És fred i calculador i té l’excusa perfecte per no respondre les preguntes compromeses “això us ho ha de dir el Regidor” diu quan se sent entre l’espasa i la paret. És informàtic, exguionista de sèries de televisió i autor teatral tot i que ara sigui l’encarregat de coordinar, fent tàndem amb Graupera, l’activitat cultural de la ciutat.
Quina part del pressupost i de la gestió del Patronat suposen Les Santes?
El pressupost de Les Santes és de 438.000 euros on hi ha diners del Patronat i de publicitat. A efectes de la màquina del Patronat nosaltres dediquem des del mes de febrer una part del nostre temps a Les Santes però és només una part perquè per Santes nosaltres organitzem uns seixanta actes però el Monumental fa a l’any 340 actes, la Biblioteca Pompeu Fabra és oberta tot l’any sis dies la setmana, hi passen 1.000 persones diàries, hi ha el museu i Can Palauet. Nosaltres la llarg de l’any organitzem 1.000 actes. La Festa Major és molt important però no és la nostra activitat principal. L’activitat diària i constant a vegades sembla que no compti però és la nostra principal feina. Les Santes són molt importants a nivell de ressò mediàtic però hi ha una frase que sempre dic “hem de fer Les Santes però hem de fer que no es noti” amb això vull dir que és una proporció petita.
Hi ha un pressupost similar al dels darrers anys però es parla de canviar la festa.
Jo crec que el pressupost dóna per fer moltes coses i que replantejant alguns actes en poden sorgir de nous. El que no és pot fer és dir que fem el que fèiem més tantes coses noves, per una raó de matemàtica financera no perquè no vulguem. Entre tots podem innovar. Hi ha molta feina a fer però hem d’esperar el moment per canviar les coses.
El Concert de Carlinhos va ser una decisió del regidor i no pas una proposta que vingui a il·lustrar el model participatiu.
Va arribar una proposta molt a últim moment que va anar a una Permanent i hauria estat magnífic que hagués sorgit dos mesos abans i ho poguéssim haver passat per Comissió.
S’han trobat els espònsors necessaris per portar al músic brasiler?
Hem arribat tard per trobar espònsors grans també a causa de ser aquesta proposta tan tardana però seguim treballant-hi.
El Patronat deixarà de fer activitats durant el segon semestre de l’any per poder assumir l’elevat cost del concert de Carlinhos Brown?
El Patronat de Cultura garanteix l’activitat fins el 31 de desembre i a més preparem esdeveniments important per l’onze de setembre l’any Dalí o la programació teatral que serà força potent. De cap manera s’enfonsarà l’activitat cultural, no cal patir. No hipotecarà la nostra programació.
Teniu alguna previsió de gent de cara a aquest concert?
Per l’espai podem arribar sense problemes a les vuitanta o noranta mil persones però el propi Passeig està preparat i, de fet, és més gran que el Passeig de Gràcia. Hem de pensar que anem a fer un acte que Mataró no ha fet mai, és una aposta important. Hi ha ganes d’aquest concert i a Tarragona el fan tancat a quatre mil pessetes l’entrada. Ja estaria bé que cada any hi hagués una oportunitat com aquesta, esperem que sortirà bé.
Hi ha gent que parla de Mataró com a “ciutat adormida en l’aspecte cultural”.
Segur que hi ha camps en els que podem treballar més però amb els equipaments que tenim podem dir que l’oferta està al límit. Hi ha forats en la nostra programació i, per poder solventar-ho estem gestant un Pla d’Equipaments Culturals que té com a objectiu treballar per arreglar això que dèiem.
Com es pot projectar Mataró cap a fora, amb un gran esdeveniment cultural?
Potser sí però abans hi ha altre coses a ensenyar com el Patrimoni: La ciutat romana, la industrialització, la ruta modernista. Tenim molts valors patrimonials a explotar i ja hi estem treballant. Hem de fer un bon diagnòstic del patrimoni i donar-li la importància que té.
I del tema de la Mostra?
Això depèn del regidor, L’únic que és cert és que si hem de fer una Mostra que competeixi amb Sitges, Valladolid i San Sebastià, que són els referents i això valdria com un pressupost de Les Santes. És impossible.
Estan ben projectades Les Santes a l’exterior?
No sé si cal. En tot cas Les Santes que són patrimoni festiu han de ser projectades en la mesura que projectem el nostre patrimoni que va des de les cançons d’en Perich fins la Missa. Les Santes no s’han de projectar més que res sinó que han de ser un element més del Patrimoni a exportar.
Quina novetat destacaries de Les Santes d’enguany?
El final amb la Mascletà. És la principal innovació, juntament amb copses reinventades com Carlinhos o els 25 anys de la Momerota. També és important que ja no vingui Gaianes perquè dóna una importància a l’Agrupació Musical del Maresme que els fa fer un salt qualitatiu. S’esperen altres coses com els Capgrossos que van molt bé i ens oferiran un gran espectacle, hi ha el festeig del drac. En general en temes de foc aquest any tenim unes Santes especialment potents.
Què diferencia Les Santes?
Les ganes de la gent de sortir al carrer somrient perquè és Festa Major, es nota es vibra. Podríem fer diferents actes que la gent respondria perquè hi està predisposada. És una involucració total , una conscienciació tala de què ara toca fer festa. És una fet que no es repeteix en tot l’any.
I des del Patronat s’ofereixen oportunitats perquè això de fer festa no sigui una peculiaritat de Les Santes?
S’està plantejant ampliar els actes i l’oferta durant el període maig-setembre. Aquí topem però amb actes de fora potents i anem limitats pels recursos que no ens permeten créixer espectacularment. Ja ara Mataró convida a la festa durant aquest període en les festes barri tot i que no s’arriba per raons òbvies al grau de festa de Les Santes.
I sobre el tema de la centralització de les Santes.
No crec que hi hagi ningú de Mataró que cregui que Les Santes no són la seva Festa Major. Apart hi ha dos espais que acullen a tothom i són de tots i és on es centra la festa: el Passeig Marítim i el Parc Central. És on recauen els principals actes i són llocs de tota la ciutat.
I el Parc Nou, és molt difícil que hi triomfi el que s’hi programa.
El Parc Nou necessita actes molt forts com per exemple La Mascletà que es farà enguany. Posar-hi coses més petites és un suïcidi perquè és molt obert.
La participació en l’organització de Les Santes és real?
Mira si ho és que aquest any va ser la Comissió la que va tombar una proposta de concert gran després d’un debat. Hi ha gent que hi porta molts anys però de participatiu ho és en mesura a una sèrie de coses que ja venen rodades i tenint en compte que no es pot canviar tota la festa de cop. La Junta del Patronat és un exemple de participació i és qui regeix aquest ens.
