Toc d'atenció pels Capgrossos. La colla mataronina semblava tocada per una vareta en un inici de temporada d'acumular sensacions i resultats positius i, en aquesta línia, van comparèixer a Vilassar de Mar amb ganes de repetir la Tripleta Màgica. No va poder ser. En segona ronda el 3 de 9 amb folre va morir poc després de la carregada, en cedir als pisos alts després de massa deformacions acumulades. La llenya va aconsellar abaixar revolucions, pel que el 4 de 9 no es va ni esbossar. A la mateixa diada castellera de la Festa Major de Sant Joan no van estar fins als Maduixots. La colla vermella va sortir de plaça amb només dos castells després de no mostrar a plaça les credencials que sí que es treballen a assaig.
La de Vilassar de Mar és una de les places maresmenques més estimades i mimades pels Capgrossos. Hi acudien amb ganes de tornar-hi els galons de nou pisos perduts un any abans i la feina va reeixir tan sols a mitges. Una certa sensació d'incomoditat va ser tònica comuna als tres castells dels de la camisa blava. Ja es va poder veure amb el 5 de 8 d'entrada, força solvent tot i que amb tot el pes dalt va provocar alguns estralls, tant a la banda del tres com la de la torre. La catedral revesteix convenciment i és la millor nova d'aquest primer tram, però a la xafogosa plaça vilassarenca no es va mostrar fina.
Tampoc va ser fi el 3 de 9 de la segona ronda. Els blaus el buscaven per tercer cop aquest any i es van enlairar amb decisió, però altra vegada sense comoditat. El castell, a mesura que va sumar segons, va anar i tornar provocant que algunes formes es perdessin i, a l'hora de les garrofes, les peces grinyolessin. Va ser just després de l'aleta que a la part alta del castell van confluir les seques que pujaven i les que baixaven, amb el que el tres va quedar en carregat. Sense ser una retirada, el 4 de 8 va prendre l'alternativa per tancar la diada i fidel a les maneres del dia, no va ser fluida ni ortodoxa. Alçat i descarregat sense històries però sense la tensió castellera apropiada.
Maduixots sense sort
Els Castellers de l'Alt Maresme debutaven a Vilassar de Mar amb ganes de traslladar a plaça el volum d'assaig que acumulen per anar més enllà dels "sets" bàsics. A l'hora de la veritat, però, els nervis conjugats amb la tendresa de la canalla els van jugar una mala passada i la bona feina es va quedar al tinter. El 4 de 7 va ser la carta escollida per sortir però en el primer intent es va haver de desmuntar quan ja acumulava massa segons sense èxit en l'ascens dels més menuts de l'expedició. Va ser millor el 4 de repetició, completat en la millor fotografia del dia pels Maduixots.
El cànon de l'intent desmuntat va tornar a fer acte de presència després amb el 3 de 7. Els passa als Maduixots, com en altres colles, que treballen castellerament entre dos graons, estant-se als set pisos i amb conseqüents ambicions de més, i això a vegades els pot desequilibrar quan treballen just a la frontissa. El tres tampoc va mostrar a plaça el convenciment que altres vegades li han sabut trobar i desmuntar-lo i optar per una torre de 6 de mèrit va ser bona decisió.
