Aniversari rodó, com la xifra de 20 anys que celebraven, pels Capgrossos de Mataró. La colla de la camisa blava es va servir, en tres tandes de crescendo casteller, una senyora Tripleta Màgica, la més matinera del seu historial. La seqüència no va ser fàcil i va requerir ofici en les descarregades dels dos "nous" però va dibuixar la sensació d'ambició o potencial de la colla, feliç de poder capitalitzar ja d'inici la bona feina d'assaig i no haver d'esperar a la part minvant de temporada, com ha acostumat els darrers anys. Al costat dels mataronins,
Borinots i Marrecs van plantejar programes castellers condicionats per alguna baixa empipadora els primers i per la necessitat de consolidar estructures els segons. Els de la camisa grisa van aparcar els tres millors castells que ja han fet aquest any per signar el 7 de 8 de millor carta i els gironins van fer la que és tot just la segona clàssica de 8 del seu historial fora de la seva terra. Que es diu aviat.
La millor versió
Els Capgrossos van ensenyar diumenge, amb el juny acabat d'encetar, la versió felina que normalment no treien a passeig fins a l'octubre i el novembre. El bon nivell d'assaig i els terminis retallats fins a l'Aniversari han permès que la marea superés els dics estadístics previs, batent nova marca i buscant la Tripleta per primer cop abans de Les Santes. Un mes i mig abans, concretament. Obrien gana amb el 5 de 8, fet d'ofici sense floritures ni cap tipus d'angúnies, paperassa necessària per apujar l'aposta després. El 3 de 9 era l'elecció en segona tanda, en un altre canvi simptomàtic, ja que feia molt temps que els blaus sempre escollien el germà gros, en forma de 4, per picar a la porta dels nou pisos. El tres va pujar extremadament pausat, vorejant la lentitud, cosa que li va permetre una imatge senyorial, quasi anguniosa per quieta durant tota la pujada. Just després de l'aleta, però, un calfred va travessar verticalment l'estructura requerint atributs, sobretot en l'encaix entre folre i terços. El vermut ja se l'havien guanyat.
Decidits a rematar la feina, però, els de Mataró anaven pel 4 de 9. Gràcies a la gran ajuda de les altres dues colles, el peu era més que de garanties i a sobre –al segon peu– els blaus van dibuixar un altre «nou» similar. Amb matís i detall en tota la pujada, fent xup- xup, i quan les mides es van tornar boterudes i l'enxaneta ja havia fet el gest esperat, foc viu i a remenar perquè no s'enganxés la cosa. La plaça va ovacionar el tercer element de la Tripleta perquè els seus instants finals van ser d'aquells que es recorden. En ronda de pilars els Capgrossos van fer el segon intent desmuntat de pilar de 6 de la temporada.
