“Els castells han estat molt injustos amb els Capgrossos”. Aquest era el resum escuet i enrabiat que Mia Castellví, cap de colla, encertava a fer davant els blaus ahir diumenge, minuts després que acabés a Santa Anna una Diada Castellera de Les Santes intensa i poc gloriosa. Els castellers mataronins van sortir de la plaça masegats per dues caigudes, sense dos dels tres objectius marcats, havent de renunciar al pilar, sense gamma extra, sense alè i sense forces. Però ho van fer amb el cap ben alt i l’orgull intacte. Amb coses a millorar i la constatació que el dia no acompanyava: els castells han estat molt injustos amb els Capgrossos.
Els de Mataró no van poder amb l’ansiada torre de 9 amb folre i manilles. L’ortodòxia castellera ja es mirava amb mala ganya la tàctica de tirar-la en tercera ronda perquè obligava a una primera i segona tanda perfectes. Els blaus van obrir plaça amb un 4 de 9 amb folre sòlid, nerviós en el tronc però monumental i ferm de soca. Sentenciat ràpid, rotundament descarregat. Un 4 de fam, tot just el segon de la temporada. Al darrera el 3 ho va notar, no ser el segon. S’estrenava el 3 de 9 amb folre, s’arribava a Santes curts de bagatge a plaça tot i les feinades a l’assaig. I el 3, el segon plat d’un menú amb gust de diada històrica, se’n va anar en orris.Caiguda sorpresaEl 3 va enlairar-se amb la mateixa rotunditat que el 4 sobretot pel que fa al tronc. Adéu als dubtes d’inici de temporada, ahir va caure però el 3 hi és. Tot semblava destinat a un altre “nou” fet des de la casta i els galons d’una colla que complia a plaça una dècada sencera fent castells de nou. Però una seca sorpresa, de baix, d’entre folre i terços, va ensorrar el castell. No va avisar, va ser un cop i una fatalitat súbita: caiguda en segona ronda, adéu 3 de 9 amb folre. Els Capgrossos eren fins ahir colla esporuguida; sovint d’amagar el cap sota l’ala.
La gran notícia de Les Santes 2012 és que els blaus van ensenyar un registre psicològic nou i després del 3 de 9 van anar a pel 5 de 8, el pla b, però la catedral dels castells. Amb algun canvi obligat, però alçat a base de convenciment, el 5 es va comportar bé, fent-se llarg després de les aletes però ensenyant les dents tota la catedral, fent força tota la colla, baixant i repicant la taula de cops de puny: la canalla va ser la primera de dir-ho just acabat el 5: “Volem la torre de 9”.En l’últim alèEn quarta ronda i des d’una pinya grandiosa. Amb les cares negades de suor però les mirades traspuant tota la força. Amb Santa Anna emmudida com quasi mai. Amb tota la ciutat vestida de Festa Major agafant aire i fent pinya. Així es va plantar una torre de 9, un gamma extra, un supercastell. Així van fer forta l’aposta els Capgrossos. Era tanta carn a la graella que la injustícia que havia segat el 3 d’arrel va decidir ser encara més impertinent amb la torre. Sense que el 2 pugés còmode de tronc, la soca –el que més preocupava als assajos– va garantir la vida del gamma extra fins als segons culminants. Amb quarts i manilles al límit, l’esforç d’una canalla excelsa va fer creure en un miracle en forma d’aleta: el castell era a punt de ser carregat però tocava aquella màgia. I sí, tot semblava acompanyar i a un segon de l’èxit, amb l’enxaneta amb un peu a lloc, al darrer sospir, quan més ràbia provoca, la injustícia va trencar la torre. Santa Juliana i Santa Semproniana no van obrar cap obra mestra, aquest cop.Els blaus van caure però el que els va fer mal va ser aquest segon injust que els separava de l’aleta més buscada. Tot i així encara van voler fer el 3 de 8 per sortir de plaça amb tres castells, destrossats físicament, colpejats en l’autoestima, però el cap amunt i la sensació que tot el que ahir es va perdre es pot guanyar en el que queda d’any. Igualada, Sabadell, Lleida, Concurs, Girona, Tots Sants, Diada. El segon tram de temporada ha de ser propici amb tota la collita que ara s’ha negat pels blaus. La colla que després de dues caigudes surt de plaça amb l’enrabiada d’ahir dels mataronins ha de saber digerir la injustícia. Els Capgrossos tornaran a necessitar la seva millor versió. Èxits de verds i saballutsSi la Diada va ser agra pels amfitrions, per les colles convidades la plaça va tornar a ser talismà. Els Castellers de Vilafranca hi van oferir la seva habitual però complicada versió de les grans ocasions fent el 3 i el 4 de 9 amb una seguretat abrasant i la primera torre de 9 amb folre i manilles, prou bregada a folre. De cirereta, el pilar de 7 folrat. Els Castellers de Sabadell, per la seva banda, es van estrenar a Les Santes carregant el primer 5 de 8 de la seva història i afegint-hi el 3 i el 4 de 8 i un bon pilar de 6. El verd, ahir, era el color de les dues colles triomfadores.
