Com a casa, enlloc. La Plaça de Santa Anna va ser ahir l’olla a pressió màgica que fa seus els castells dels Capgrossos i va xisclar com mai, en un crit eufòric, al moment en què la colla castellera local complia la paraula donada i feia a casa, on toca, com havia promès, la torre de 9 amb folre i manilles. Va ser un moment màgic i emocionant que embelleix el record d’una Diada de Les Santes incompleta castellerament parlant perquè la pròpia torre no es va descarregar i perquè el 3 de 9 final va quedar en intent. Però el clímax d’aquell 2, alçat en la segona temptativa, ofert a Les Santes, és un moment massa difícil de descriure. Els blaus van arrencar amb un senyor 4 de 9, treballat per baix però sòlid com una mala cosa. El tronc d’aquest castell està bastant millor que bé i és la millor de les notícies, que on hi havia hagut ‘cangueli’ ara hi hagi seguretat. Santa Anna, plena com un ou, va tornar a ser plaça talismà i absolutament lliurada a la colla local. Els ulls encesos dels santeros i les santeres miraven cap amunt amb la il·lusió i la tensió de les grans ocasions. Se sabia què venia després del 4. Era la bèstia. La torre de 9. La que s’havien proposat, obstinats els blaus, de fer-la a casa.
Pinya monumentalLa pinya de la torre de 9 plantejada pels Capgrossos era monumental. Centenars de persones i anhels comprimits que van quedar flonges, toves, en un primer intent que van fer bé de desmuntar. Al cap d’una ronda, però, tothom estava més temperat i davant la màxima expectació a la Plaça la torre va tirar amunt. Una fiblada va recórrer tots els cors al sonar les gralles. I el que llavors va passar pertany més a un àmbit llegendari.La torre va pujar més ferida que la de Tots Sants però aquí el tronc va demostrar taules i folre i manilles van fer la seva feina de perles. La més especial de les mencions ha de ser per la canalla, que va excel·lir en un ascens decidit i meteòric que va possibilitar una carregada amb força corda. Poc després es trencaria en una llenya que va fer poc mal i la colla celebraria la torre a rabiar. No va ser cap somni tot i que ho va semblar, és realitat i la torre ja és a casa. La imatge de l’espectacular gamma extra plantada a la Plaça de Santa Anna ja és part de la història local. Una foto per rememorar i gaudir.
El 3 es trencaL’esforç titànic de dos peus de gamma extra es va notar en la tercera tanda quan els Capgrossos es van quedar a pocs segons de carregar el 3 de 9 amb folre. Aquesta sí que va ser una caiguda preocupant perquè fins fa poc el 3 era un castell comodí i ara fa temps que ha perdut aquell punt de confiança que sempre fa falta. Deures pel segon tram de temporada, recuperar el 3 de 9. Absolutament sense forces, els de blau van deixar aquí la diada, passant ronda.Vilafranca, fabulosaLa Diada de Les Santes va tenir a una altra gran protagonista, la colla dels Castellers de Vilafranca. El Barça dels castells és una màquina quasi perfecte a la que l’adversitat motiva encara més. Feia tres anys que no tenien sort a Mataró amb la torre de 9 i ahir la van clavar, descarregant-la sobrats, igual que el 3 i el 4 de 9. I el pilar de 7. Els Castellers de Lleida van tenir menys sort, van carregar el 3 de 8 però no van poder amb la torre folrada.Homenatge a la MarionaAhir els castells -com sempre- eren motiu de festa però també de record entristit i enyorat. Es complien 5 anys des de la fatídica diada de Les Santes del 2006 i un petit homenatge final va recordar la petita Mariona Galindo Lora. Els Capgrossos van llegir un text en la que s’assegurava que “Et recordem, Mariona. Amb la teva família, amb els Capgrossos i les altres colles, amb la teva ciutat, amb el teu país. I seguirem fent castells per apropar-nos més i més al blau del firmament, enllà dels núvols, per estar a prop teu, per saber-te present: per estimar-te”. L’estrella capgrossa ahir es va fer més present que mai. Per ella és la torre de 9 i una gran diada castellera. A casa.
