Els treballs arqueològics a la Basílica de Santa Maria han deixat al descobert una part de les restes del que seria el primer temple cristià de la ciutat. Concretament s’han trobat les restes de quatre murs que delimiten un espai de planta quadrada de gairebé 3x3 metres, i que serien l’absis d’un temple cristià situat a l’entrada de l’actual Basílica. Tot i que tots els indicis lògics apunten que aquest seria el mateix lloc on hi hauria hagut el fòrum de la ciutat romana d’Iluro, en aquestes cinc cales fetes no s’hi han trobat restes que reforcin aquesta teoria.
Aquestes novetats han estat anunciades aquest dimarts pels arqueòlegs acompanyats del regidor de Cultura, Jaume Graupera, que han presentat els resultats de les dues darreres excavacions iniciades a finals de febrer, i que han ampliat les troballes de les tres cales anteriors. A banda dels murs comentats també s’hi ha trobat dues sitges per guardar-hi aliments i una tomba, que per les seves dimensions reduïdes sembla ser d’un recent nascut. Una moneda del segle IIIUn dels indicis més clars que han permès situar cronològicament les restes ha estat la troballa d’una moneda encunyada al segle III d.c.. Es tracta d’una moneda de l’emperador Numerià (anys 253 - 284 d.c.) en bon estat de conservació, cosa que fa pensar que hauria circulat només una cinquantena d’anys abans de ser enterrada al lloc on s’ha trobat, aproximadament a principis del segle IV d.c.El lloc concret de l’absis és just a l’entrada de l’actual Basílica, i per la seva situació es creu que el temple tindria la seva continuïtat en direcció a la façana de l’església cap a la zona de la plaça de Santa Maria. Unes restes importants ja que segons han indicat els experts, a Catalunya no hi ha gaires restes de temples d’aquesta època concreta.Ara els arqueòlegs continuaran treballant amb tots els materials trobats que s’emmarquen en el període tardo-romà –una època de transició de l’època romana cap al cristianisme–, per tal d’intentar confirmar les hipòtesis apuntades. Això sí, a la vegada seguiran a l’espera d’una nova excavació que permeti seguir ampliant els coneixements sobre la història antiga de la ciutat de Mataró.
