L’aluminosi, altrament anomenada el càncer del formigó, és una de les malalties més comunes en elements estructurals que es varen construir durant els anys 60 a Espanya. Quan a la mescla del formigó s’introdueix un percentatge de formigó aluminós, per a donar-li unes característiques que veurem després, i es combinen un seguit de condicions, apareix la greu i devastadora i, el més important, sense solució, patologia de l’aluminosi. Per què es produeix? Quan el ciment aluminós apareix a la mescla de formigó s’ha de tenir molta cura que no es combinin mai cap de les dues situacions següents: el sistema no pot estar mai afectat per una humitat continuada (produïda per alguna altra patologia) i tampoc pot estar mai exposat a temperatures altes de forma continuada.
És molt important destacar que l’aluminosi només es produeix en la combinació dels dos factors anteriors. Si només és un dels dos que actua, el problema mai apareixerà. De fet, el ciment aluminós s’empra per a construccions submergides al mar (on mai assolirà una temperatura que es pugui considerar alta) o com a ciment refractari per a forns, on s’assoleixen temperatures altíssimes però es gairebé impossible que hi hagi una petita humitat.
Si es produeix la combinació dels dos factors anteriors és quan apareix la problemàtica aluminosi. La conjuntura ambiental provoca un canvi en l’estructura química del formigó, que passa d’aluminats hexagonals a cúbics, fet que provoca un estrall a la cohesió del formigó i en fa reduir la resistència mecànica fins a un 25% de la inicial. A més a més, el canvi d’estructura provoca molta porositat en l’element, cosa que fa que les armadures es vegin exposades a l’oxigen i comenci el procés de corrosió. La corrosió i l'oxidació de les estructures provoca que aquestes perdin tota la seva capacitat portant a més a més de multiplicar el seu volum fins a 12 vegades, cosa que fa que el formigó trenqui i sigui visible la patologia.
Història Durant la dècada dels 60, degut a la immigració interior que va sofrir Espanya, la demanda d’habitatges era elevadíssima i les fàbriques existents no podien assolir tal demanda. La majoria d’habitatges que es construïen necessitaven biguetes pretesades per a la construcció dels forjats. Aquestes biguetes es conformaven en fàbriques i s’havia d’emmagatzemar durant 28 dies per a que el formigó endurís i és pogués utilitzar a la construcció. Com a resultat de la desmesurada demanda, les fàbriques no donaven a l’abast i van haver de buscar sistemes per poder-la satisfer. Varen descobrir que si afegien ciment aluminós a la mescla aquest reduïa gairebé a la meitat els temps d’emmagatzematge (el fraguat) i per tant podien donar sortida més aviat a les biguetes per a la construcció.
Avui en dia esta prohibida la utilització de ciment aluminós per a sistemes d’estructura, però com s’ha esmentat abans és molt utilitzat per a forns i construccions subaquàtiques.
Solució: El manteniment L’aluminosi, com hem esmentat abans, només sorgeix per una combinació de dos factors fatals, la temperatura i la humitat. La temperatura és un factor que no es pot evitar. En el nostre clima és molt normal que els elements estructurals que estan exposats al sol, a l'estiu, assoleixin temperatures molt altes ja que constantment estan en contacte amb el sol, per tant aquest factor seria molt difícil de contraatacar-lo. La humitat en canvi només sorgeix si deriva d’una altra patologia, ja sigui des d’una canonada rebentada fins a unes filtracions de la coberta, per tant aquesta patologia SÍ que es pot evitar i fent-ho també evitaríem l’aluminosi. Un dels lemes del Manteniment Sostenible és reparar una lesió primària perquè no en derivi en una secundària molt més greu de solucionar. Doncs bé tenim davant mateix un clar exemple de la problemàtica de no mantenir. En el cas que ens ocupa, per no haver reparat les humitats han desenvolupat un problema molt major i sense solució.
L’aluminosiSi l’Ajuntament de Mataró hagués contractat el Manteniment Sostenible per a l’escola CEIP Angeleta Ferrer, s’hagués evitat el desallotjament dels 221 alumnes que hauran de ser recol·locats en altres escoles, amb tots els trasbalsos que suposa això, tant en les famílies com a les escoles que acullen els nens, que tenien una previsió d’alumnat i hauran d’impartir classe a un nombre superior d’alumnes i sense mitjans per poder donar el mateix servei que els haurien de donar.
A més a més de tot això amb l’edificació afectada s’haurà de remodelar o enderrocar-la i construir-ne una de nova. En els temps que corren, de retallades rere retallades, no ha de ser de bon grat per a l’administració una inversió tan brutal que suposarà la remodelació d’aquesta escola. Evidentment amb el Manteniment Sostenible s’hagués evitat aquesta inversió ja que no hagués aparegut mai l’aluminosi, s’hauria fet un control molt exhaustiu de tot el sistema estructural per controlar que mai es veuria afectat per cap humitat, i en el cas que sorgís alguna humitat reparar-la sense donar temps a que el formigó produís el canvi d’estructura.
Resulta evident que la millor solució hagués estat portar el control d’aquesta edificació afectada i evitar que derivés en aluminosi realitzant totes les obres de manteniment que haguessin estat necessàries. Tot això ho contempla el Manteniment Sostenible i a més a més totes les reparacions haurien estat respectuoses amb el medi ambient sense parlar del gran estalvi econòmic que hauria suposat per a l’administració.
Més informació sobre manteniment sostenible a mantenimentsostenible.com
