El titular del Jutjat contenciós-administratiu número 16 de Barcelona ha tirat enrere el recurs interposat per la Candidatura d'Unitat Popular de Mataró contra una resolució emesa el desembre del 2007 pel director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya que comunicava a l'Ajuntament que no li calia autorització pel trasllat dels elements catalogats de Can Fàbregas, donat que es tracten d'un bé d'interès local, no d'interès nacional. En la interlocutòria, el magistrat conclou que l'informe emès per Patrimoni s'emmarca en la tramitació de la modificació del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró que engega l'Ajuntament del municipi, junt amb la modificació d'altres plans urbanístics, per dur a terme el trasllat peça a peça de l'antiga fàbrica Can Fàbregas en una altre zona del municipi.
Un tràmit doncs que, segons el jutge, “no decideix de forma directa o indirecta” el fons de l'assumpte que pretén la CUP i que és evitar el trasllat. Segons el magistrat, la resolució que es recórre “no determina la impossibilitat de continuar el procediment”, “ni produeix indefensió o perjudici irreparable en drets i interessos legítims”. Així mateix, el jutge al·lega que l'emissió d'aquest informe per part de Patrimoni no suposa aprovar “per la via del fet” al consistori perquè faci el trasllat de l'immoble sense l'autorització de la Generalitat, com argumenta en el seu recurs la CUP, sinó que únicament es resol recollint allò que estableix la normativa respecte els immobles d'interès local. Recurs “inadmissible”En aquest sentit, afegeix, això “no significa que s'autoritzi l'Ajuntament de Mataró a dur a terme el trasllat per la via del fet” sinó que d'acord amb els procediments iniciats, permetrà al consistori finalitzar-los i emetre les resolucions administratives corresponents per dur a terme el trasllat. Amb tot, el jutge indica a la part recurrent, és a dir, a la CUP, que l'objecte motiu del recurs per evitar el trasllat de la nau ha de ser o bé contra l'aprovació definitiva per modificar el Pla Especial de Patrimoni o la resta de plans urbanístics que empararien el desmuntatge de la fàbrica; o bé, contra les abans citades resolucions administratives que al·legui el consistori per dur a terme el trasllat i que en aquest cas sí, afegeix, es podria argumentar la necessària autorització prèvia del departament de Patrimoni per traslladar la fàbrica.
