Viatjava sola. Li agrada viatjar sola. I li agrada fer-ho en vaixell. De fet, el darrer creuer pel Mediterrani no era el primer que feia. "Ja n'he fet cinc o sis", apunta. Però segurament sí que haurà estat l'últim. La Rosa Codina, veïna de Mataró i supervivent del 'Costa Concòrdia', explica a l’ACN l'horror que va viure la nit de l'accident. "La sensació era de pànic. La tripulació va desaparèixer i ningú ens va ajudar", denuncia. Ara ja és a casa, amb 'només' quinze punts de sutura a la planta del peu dret. El xoc psicològic de l'accident ha estat molt més fort. "Els creuers eren la meva vida i aquest me'l va regalar la meva família, però ara no crec que pugui tornar a pujar ni a una 'Zòdiac'".
Era l'hora de sopar. La Rosa Codina compartia taula amb una família italiana i mentre esperaven que se'ls servís el segon plat van notar un soroll molt fort a les entranyes del vaixell. Tot seguit un altre cop i pocs minuts més tard els plats volaven pel menjador 'Milano'. Al moment, el buc 'Costa Concòrdia' en el que viatjaven va quedar a les fosques. "Ha estat un problema elèctric", els deia la tripulació, però tot i això els van recomanar posar-se les armilles salvavides per si calia evacuar. Els passatgers, sense saber que passava, van pujar escales amunt cap a les plantes superiors. La Rosa va seguir la multitud i una hora i mitja després del primer soroll que havia sentit mentre sopaven van sonar les set sirenes del vaixell. "Es va provocar el caos", explica.
Un engany d’una hora i mitja"Ens havien enganyat durant una hora i mitja", denuncia aquesta veïna de Mataró. Quan tothom va ser conscient de la magnitud de l'accident, el passatge va mirar de salvar-se i escapar del vaixell en bots més petits. "Hi cabien 35 persones però s'hi pujava el doble de gent", relata Codina. El caos es va agreujar, segons aquest testimoni, perquè la tripulació que havia de coordinar l'evacuació "va desaparèixer". "Jo demanava ajuda a la tripulació del vaixell, però ells només volien salvar la seva vida. No ajudaven a ningú", detalla Rosa Codina. El moment més crític de l'evacuació va ser, per aquesta dona de Mataró, el moment d'abandonar el bot salvavides on s'havia pujat perquè superava la capacitat de passatge que era capaç de suportar. "Els homes anaven a bufetades", relata.
Un infernEn aquell moment, diu que va sentir que "tornava a l'infern", a un vaixell que cada vegada s'inclinava més i que en qualsevol moment podia acabar de caure. Finalment, però, va ser evacuada en un altre bot. Va ser de les últimes passatgeres en marxar del Concòrdia. De camí explica que va ajudar un matrimoni a salvar el seu nadó: "En aquell moment vaig relliscar i em vaig tallar el peu". Ara encara porta quinze punts de sutura a la planta del peu dret. Codina assegura que en embarcar al creuer no es va fer cap simulacre d'emergència per a una possible evacuació, pràctica habitual en aquest tipus de viatges. Lamenta com s'ha desenvolupat tot i afirma que tot i que el vaixell era una de les maneres de viatjar que més li agradaven ara per ara veu difícil tornar-se a embarcar en una altra aventura.
