"En desigualtat social hem retrocedit 20 anys"

Parlem amb Ricard Gomà, Professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona

  • Cugat Comas // Foto: cedida
  • Dimarts, 12 Febrer 2019 00:00

Ciutat 2017/2019, ricard gomà

Ricard Gomà és el convidat de la fundació Nous Horitzons aquest dimecres 13 a les 19h a la sala d'actes de la Fundació Iluro. Hi pronunciarà 'Ciutats més justes, contra les desigualtats socials". Una veu experta per la situació social de les ciutats com Mataró.


La crisi ha acabat però la desigualtat social no ha parat de créixer. És així?

L'impacte de la crisi va eixamplar de forma molt forta les desigualtats i hem retrocedit dues dècades. El model de recuperació econòmica ha propiciat una ocupació precària, salaris molts baixos i elements d'emergència social. Hem d'estar molt alerta perquè davant una nova crisi estarem per sota d'on estàvem en capacitat de resposta. Hi ha necessitats socials que han emergit els darrers anys amb gran força com ara l'accés a l'habitatge. i davant d'això no tenim polítiques públiques potents.

Som a temps, des de l'administració, d'incidir en problemàtiques com aquestes?

Es poden començar a generar respostes a curt termini. En habitatge, amb el parc públic que tenim si hem d'esperar a tenir el de les grans ciutats passarien 50 anys per poder incidir. Però precisament per això es fa inevitable una política d'intervenció ràpida sobre el mercat de lloguers. Regular preus, ampliar terminis, es poden fer polítiques. Necessiten d'intervenció estatal i autonòmica? Sí. Però també hi ha polítiques a fer a curt termini com la reserva del 30 per cent per a lloguer social que ha aprovat Barcelona. Històricament la capital d'aquest país ha fet de motor en moltes coses respecte altres ciutats de l'àmbit.

La de l'habitatge és una problemàtica d'alta complexitat.

Les dinàmiques són molt potents. L'habitatge mai ha estat un dret en aquest país, aquesta és la llàstima. Durant molt de temps, es va mercantilitzar i fer negoci amb les necessitats de la gent i ara és directament un actiu financer i tots els grans fons han fet de la propietat immobiliària la seva unitat. És una amenaça molt gran davant la que cal activar amb la màxima potència els instruments urbanístics que tenen les ciutats.

La inseguretat en alguns barris de Mataró sembla haver tocat fons recentment.

És probable ara estiguem pitjor que en plena crisi respecte alguns aspectes en aquelles zones que necessiten de més cura. No conec Rocafonda en profunditat però hi ha una pauta de concentració de moltes problemàtiques en determinats barris. Passa a moltes ciutats i dispara les vulnerabilitats. És molt necessari repensar la necessitat d'una política de barris. Calen polítiques valentes en l'àmbit social, d'habitatge, de convivència i de seguretat.

L'alta concentració d'immigració empitjora la situació?

No. La pluralitat d'orígens ha vingut per quedar-se i ha provocat un gran enriquiment de les ciutats en cultura i activitat econòmica. S'han de trobar les polítiques de gestió de la pluralitat, amb independència del seu origen. Quan s'han aplicat polítiques d'acollida i convivència no hi ha hagut conflictes ètnics de cap tipus al nostre país. Els "guetos" al nostre país són més de rics que de pobres, l'únic gueto que hi ha a Barcelona és Pedralbes.