L’actual Ronda O’Donnell fa poques dècades eren lleixes, camps, algun torrent i quatre masies comptades. La més important d’elles, o una de les de més anomenada era la de Can Bonminyó, un d’aquells sobrenoms tant de poble. Una altra, l’actual Casal de Barri de Les Esmandies. Poques masies més, molt de camp i zona rural i lloc de pas –o més aviat de mal pas– entre la ciutat crescuda la segona meitat del segle XX amb Cerdanyola com expressió més clara i la Mataró més històrica que naixia a partir dels burots, de l’actual Plaça de Granollers.
Tots aquells camps que quedaven a l’esquerra quan el tramvia enfilava cap a Argentona van desenvolupar-se amb bon ordre en l’era del gran creixement mataroní. Sent doncs com és una zona de desenvolupament tardà, es pot dir de les terres de Peramàs-Esmandies que van saber crear un entorn proper, propici, de poble dins la ciutat: fins i tot familiar. Les edificacions en places, la concentració d’equipaments escolars, l’ordre més geomètric dels seus carrers denoten amb un simple passeig que ja no som en una d’aquelles parts de ciutat nascudes de l’anarquia urbanística: Peramàs és barri, fill de l’evolució lògica de la urbanització dels antics terrenys. Les Esmandies queden com a testimoni, els camps de Can Bonminyó com a paradigmes d’aquesta evolució.
Peramàs és un barri amb personalitat, petit, eminentment residencial i, com a anècdota, un dels que tenen la mitjana d’edat més alta de la ciutat. Senyal que s’hi viu bé.
