"Tot això eren camps"

Especial Tot barri a barri: Cerdanyola

  • Redacció / Foto: Cedida
  • Dijous, 03 Octubre 2013 12:36

Ciutat, barris, cerdanyola any 1949

”Abans, tot això eren camps”. Aquesta frase tan sentida a les famílies amb avis i àvies es fa especialment cert en el cas del primer dels barris de la ciutat de Mataró que repassarem a la secció ‘De Barri a Barri’: Cerdanyola. La zona on es troba ara el barri eren camps de conreu lligats a les diferents masies de la zona. Amb posterioritat aquesta zona eminentment rural va anar “connectant” amb els nous temps, els nous hàbits i també els seus nous habitants.


El pas del tramvia va canviar la fisonomia del barri i va permetre una connectivitat que va fer d’aquelles lleixes les terres que milers de nouvinguts, sobretot murcians, van escollir per instal·lar-se a Mataró. Era l’inici del barri popular, del barri atapeït, del barri crescut com una urbs pròpia. Del poble dins el poble. Per a alguns, despectivament o humorísticament, del Poble Sec mataroní.

La foto que acompanya aquest text demostra aquest “tot això eren camps”. Mostra el Carrer Virgen de las Maravillas quan era territori erm, amb alguna barraca. Al seu fons hi endevinem el Turó homònim del barri i n’hi ha prou amb traslladar-se a l’actualitat des d’aquest punt històric per jugar al joc de les mil diferències i copsar l’evolució que en poques dècades ha viscut aquesta zona. Del blanc i negre al color, del campi qui pugui a la regularització urbanística, d’un tipus de treball més fabril a altres formes d’industrialització. Dels pagesos als nous habitants.

Cerdanyola sembla que no vulgui oblidar el que va començar a ser una illa de cases i carrers enmig de camps, sembla que encara tingui aquest caràcter de poble, d’ambient de treballadors, de veïnatge de poble” explica en Francisco que fa 40 anys que viu al barri. A ell, com a tants altres veïns, no li acaba d’agradar el barri avui en dia: “Es nota que durant molt de temps no es van preocupar de Cerdanyola, hi falten equipaments, hi falta aparcament i avui en dia hi ha massa atur, la gent pateix”.

Els camps d’ahir són avui carrers i places plenes de vida. De Cerdanyola ciutat, diuen alguns. Part de raó tenen.