El dia 31 de desembre de 2019 les autoritats sanitàries de la Xina varen informar sobre 27 casos de pneumònia per un patogen desconegut fins al moment en persones que presentaven l’antecedent comú d’haver estat en contacte a un mercat concret. El dia 7 de gener, en plena progressió dels casos, es va identificar el virus causant, una mutació de coronavirus que es va anomenar SARS-CoV-2. La malaltia causada per aquest virus es va denominar COVID 19.
En 75 dies, el virus s’havia estès a 139 països i l’OMS va declarar el brot de COVID-19 com pandèmia. Segons el Ministerio de Sanidad, el 16 de març a Espanya hi havia 9191 casos confirmats, dels quals aproximadament el 4% (432) havien requerit ingrés a UCI per insuficiència respiratòria. EL focus més potent, amb el 50% dels casos, era la ciutat de Madrid.
L’alarma creada davant d’aquest nou repte global es fonamenta no en la severitat de la malaltia, sinó en el seu comportament epidèmic, en forma de brots, que poden col·lapsar els sistemes sanitaris per dos mecanismes. El primer és per l’afluència de pacients en forma d’onada amb una simptomatologia específica. La segona és per l’afectació del personal sanitari que ha d’atendre aquests pacients. És per aquest motiu que la rellevància de les mesures de protecció individual són la principal eina per minimitzar la progressió de la pandèmia.
Pel que fa a com avortar el brot epidèmic, cal recordar, que en el segle XX, el segle del descobriment dels antibiòtics, de les UCIs, de la medicina genòmica, les mesures que més morts van evitar van ser la cloració de l’aigua o l’esterilització de la llet. Mesures tan senzilles com rentar-se les mans entre pacient i pacient van reduir la mortalitat de les parteres com cap altre fàrmac o procediment ha aconseguit mai. Però les mesures d’autoprotecció no poden ser indiscriminades ni es poden fonamentar en youtubers o persones benpensants. A les pàgines webs dels hospitals, o del Catsalut podeu trobar que s’ha de fer i que no s’ha de fer.
Pel que fa al col·lapse del sistema, l’Hospital de Mataró ha transformat el seu model assistencial per adaptar-se al moment que estem vivint. Sense por, amb determinació. Hem reduït l’activitat programada i diferible per potenciar els equips que tracten pacients aguts i malalties que no diferibles. Hem fusionat especialitats per poder crear equips diferenciats, per COVID i per no COVID a tots els nivells, urgències, planta d’hospitalització i UCI. Hem doblat la nostra capacitat per atendre pacients crítics, transformant espais per crear una nova UCI i una unitat de semicrítics coronaris. Estem preparats per lluitar i ens sentim recolzats per la nostra societat, la que ens anima cada nit a les 8, la que ens envia pizzes o menjar japonès a les guàrdies, la que ens truca per donar-nos els seus estocs de material o de solucions antisèptiques. La que ens truca per cedir-nos els seus “vigilabebes” per tenir millor vigilats als pacients entre tant aïllament. Gràcies a tots.
El coneixement és la base per transformar una amenaça en un repte, per transformar la por en determinació. Fugiu de les fonts no autoritzades. Confieu en el vostre sistema de salut i en els seus consells.
