Repassant el que ha donat de si el mandat, l’alcalde David Bote té en el seu haver l’aprovació dels quatre pressupostos municipals, cosa que, tenint en compte que torna a ser possible fer inversió —i no tots els diners disponibles s’han de destinar a pagar deute, com passava el mandat passat—, és un gran què. Bote ha aprovat uns pressupostos que li permeten fer coses, construir equipaments, produir “totxo” —que és una mesura molt evident de demostrar capacitat de transformar la ciutat encara que sigui en un sentit molt clàssic i de traç gruixut. (També competeix amb el gran actiu de l’època Mora, la capacitat de sanejament econòmic, i en aquest sentit destaca que el 2018 s’ha tancat amb un romanent de tresoreria de 5 milions d’euros i és el cinquè any consecutiu que es tanca amb superàvit).
Però en el seu deure, com hem apuntat altres vegades, hi ha l'absoluta manca de concreció de cap dels temes cabdals que té la ciutat sobre la taula des de fa no quatre sinó vuit i a vegades dotze anys: durant aquests quatre anys no hi ha hagut cap avanç ni en la hipotètica vinguda d'El Corte Inglés —de fet, ben bé el contrari—, ni en la possible ampliació del centre comercial Mataró Parc, ni tampoc en la necessària renovació que ha de viure el port de la ciutat, absolutament desballestat des d’un punt de vista comercial. Tampoc el Pla d’Impuls al Centre Històric avança a la velocitat que caldria, vista la desertització de carrers com el de Barcelona, que veu com periòdicament una nova botiga abaixa la persiana i penja el cartell de “Per llogar”.
Doble notícia
Conscient d’això, en molt pocs dies l’Ajuntament ha donat a conèixer la represa dels contactes amb El Corte Inglés —aquesta setmana hi ha hagut una nova trobada a Madrid amb el nou enllaç del centre comercial, aprofitant la visita al secretari d’Infraestructures Pedro Saura, que hauria anat “raonablement bé” i en què s’haurien explorat algunes possibilitats de futur— i, sobretot, l’aprovació d’un decret de treballs urbanístics previs a la (ja veurem si possible) modificació del Pla General d’Ordenació Urbana a la secció C1, on hi ha el centre comercial Mataró Parc, justament per començar el camí legal necessari per possibilitar-ne l’ampliació.
Un gest necessari legalment però totalment insuficient per possibilitar-ho, però que llança un inequívoc missatge polític: el PSC està a favor de l’ampliació i farà tot el possible perquè esdevingui una realitat. (Des del centre comercial confirmen la bona sintonia entre les dues parts i que el moviment de propostes i de papers és continu en els darrers temps).
L’alcalde socialista va firmar aquest decret divendres de la setmana passada i va explicar-lo als grups el dilluns d’aquesta, quan queden poc més de 50 dies per a l’inici de la campanya electoral, cosa que li ha valgut ferotges crítiques dels seus probables futurs aliats d’En Comú Podem —que asseguren que faran del tema un 'casus belli'. També ha rebut crítiques d’Esquerra Republicana, que acusa David Bote de no haver estat capaç de prendre cap decisió en aquest sentit en tots aquests quatre anys.
Que l’anunci té un regust electoralista és una absoluta evidència, tot i que fonts del PSC expliquen que l’alcalde no s’havia atrevit a tirar endavant una primera acció legalment decisiva per fer possible el procés d’ampliació fins que no estiguessin aprovats els pressupostos del 2019, que van viure un autèntic viacrucis des de l’octubre passat fins a ser aprovats el mes passat, per por que l’operació pogués descarrilar (també s’estava pendent de la firma del nou Pacte pel Comerç, dins la voluntat de consensuar el model comercial de ciutat amb tots els agents implicats).
Sigui com sigui, és obvi que l’alcalde pretén usar les eleccions per plebiscitar l’interès de la ciutadania en aquesta operació i, si surt reescollit com a primera força, ho presentarà com una fórmula de ratificació de la proposta. David Bote pretén obtenir una mena de mandat popular i per això situa el tema en campanya, convençut que hi ha una gran part de la ciutadania que està a favor d’aquesta ampliació. Si els vents bufen com s’espera i pot governar amb el món dels comuns —i fins i tot també amb Esquerra Republicana—, tindrà una carta sobre la taula per pressionar-los. Aquest, doncs, serà un tema espinós en l'hipotètic nou executiu d’esquerres i de moment promet donar força titulars durant la campanya electoral que, 'de facto', ja ha començat.
