El juny del 2015, després de les darreres eleccions municipals, es va constituir un Ajuntament amb nou grups municipals amb representació al Saló de Sessions. L'escenografia política era nova, canviava la situació i les normes del joc i la capital del Maresme se singularitzava a nivell català per ser la ciutat més atomitzada políticament. 27 regidories repartides entre 9 grups municipals que convertien en Alcalde al socialista David Bote, tot i que el seu partit –que recuperava la batllia quatre anys després– ho feia amb els pitjors resultats i amb menys regidors que mai abans, des de 1979. Constituït l'Ajuntament i en el decurs dels quatre anys de mandat, la situació encara s'ha convertit en més trossejada de la mà de fins a tres regidors passant a la condició de no adscrits en el decurs del temps.
A inicis d'aquest any –abans de la dimissió de qui va ser la primera no adscrita, Ana Maria Caballero– hi havia doncs fins a dotze actors polítics diferents. Ha estat un condicionant clar d'aquest període entre eleccions locals.
En recta final del mandat i en ple període de precampanya, sembla clar que a la línia de sortida per les eleccions municipals del 26 de maig del 2019 Mataró és més que favorita per reeditar la condició de campiona catalana de la fragmentació. Bo i els molts canvis en l'agenda i la correlació de forces a nivell general, bo i el tsunami del Procés i la metamorfosi del sistema de partits, la realitat situa no només el mateix nombre de partits a la línia de sortida, sinó que hi afegeix un nou actor –Primàries– al flanc independentista.
Si la cursa electoral es dirimís amb el codi de les de motor, tindríem a la graella el PSC, Junts per Mataró, ERC, Ciutadans, la CUP, Catalunya en Comú Podem, Som Alternativa, el PP i Vox, en substitució de PxC, a més de Primàries. Deu opcions amb projecció i voluntat de figurar a l'Ajuntament resultant i amb una mateixa incògnita: saber si reeixiran.
La Civitas Fracta
Abans d'adoptar el nom de Mataró, provinent del Turó de Mata que vigila la ciutat, la població hereva de l'antiga Iluro romana va rebre durant més de dos segles el nom de 'Civitas Fracta', és a dir "ciutat trencada". El trossejament d'actors polítics actual sembla ser una picada d'ull a aquest passat i la condició de ciutat fragmentada adquireix una semàntica diferent ara.
A menys de dos mesos de les eleccions municipals, tots i cadascun dels contendents a aquestes parteixen de la idea que el futur consistori pugui assimilar el seu repartiment de forces al mosaic ideològic de l'actual. La geometria variable –té valor amb aquest panorama que s'hagin pogut aprovar els quatre pressupostos– ha arribat per a quedar-se i, amb la llei a la mà, la llista que sigui la més votada té molts punts per acabar sent la que ostentarà la responsabilitat de govern. És una cursa on només creuant primer la línia de meta tens trumfos a la mà.
Cosa de dos o de més
A això juga el PSC, que ha governar aquest darrer tram de mandat amb només 6 dels 27 regidors i amb l'Alcalde Bote de reclam i una agressiva campanya telefònica i de permeabilitat i presència als barris més poblats de la ciutat d'arma de provada fiabilitat. Segons enquestes de les que es parla però no es filtren, qui pot tenir l'alternança seria una ERC que és qui més perfil fins ara ha marcat en clau propositiva local. Els republicans, amb Francesc Teixidó d'alcaldable altra vegada, volen treure un vot més que el PSC per guanyar i, sobretot, per no haver de donar suport a Bote.
La resta d'actors semblen graons per sota, si bé com es correlacionin els diferents actors decidirà quines majories es poden conformar. L'espai de Junts per Mataró dependrà en bona mesura de l'estat de salut de la marca Puigdemont en general, si bé l'harakiri de Míriam Nogueras en barrar-se el pas a darrera hora no és bon auspici. La plaça pot donar-se per perduda al comandament d'estrategues nacionals del PDeCAT.
El llistó amenaçant del 5 per cent
L'obtenció de representació requereix sobrepassar un llindar que depèn directament de la participació
Saber quantes peces de colors diferents configuraran els blocs del proper Ajuntament dependrà, òbviament, del vot dels mataronins i les mataronines i específicament del paràmetre de la participació. El cas del mandat que finirà quan es constitueixi el nou consistori venia marcat per unes municipals de participació baixa (53 per cent) que va posar numèricament a l'abast de més candidatures el franquejar la barrera del 5 per cent dels vots.
Totes les candidatures que es van presentar van entrar, un fenomen que no està gens clar que es pugui repetir de resultes del 26-M d'aquest any. "No seran unes municipals corrents", repeteixen els actors que hi compareixeran. Pel context general i per la coincidència amb les eleccions europees –que assimilarà mediàticament una contesa i l'altra i pot diluir el vot diferencial en clau local– és probable que la participació vagi en augment i que això comporti encarir en diversos centenars de vots l'obtenció de cadascuna de les butaques del Saló. Sobretot la primera.
El 5 per cent cotitza a l'alça
Un exemple d'això es pot extreure de l'antecedent electoral més immediat que hi ha, el de les eleccions autonòmiques convocades pel govern espanyol amb l'entrada de l'article 155, el 21 de desembre del 2017. Amb una participació altíssima a la ciutat (del 82 per cent) van quedar molt lluny de la barrera del 5 per cent el PP (3.004 vots i 4,21 per cent) o la CUP (2.675 vots i 3,75 per cent).
És presumible que la participació d'aquest any no sigui tan alta però hi pot haver fins a 5 de les 10 candidatures sense l'entrada al nou consistori assegurada. La pluralitat electoral fins i tot podria no plasmar-se a l'Ajuntament.
En espera que el vot esmeni o confirmi la "civitas fracta" política de Mataró una cosa és clara: l'absència de grans coalicions, llistes unitàries o confluències –més enllà de la dels comuns– ha complicat encara més el sedàs electoral de la ciutat. Cada vot serà decisiu.
Pendents de les generals i "l'efecte segona volta"
Un altre element que és segur que condicionarà el vot a les pròximes municipals és que tinguin unes eleccions generals just un mes abans, amb tot el que comporta. D'una banda, és probable que a la pràctica la campanya més estrictament localista es limiti al temps acotat entre una i l'altra contesa perquè els mateixos partits estaran immersos en la preparació de les eleccions a les Corts i prioritzaran el relat general sobre el marc local. Però de l'altra banda –i més important– l'antecedent tan immediat pot acabar conferint a les municipals el que alguns politòlegs anomenen "efecte segona volta" pel qual la mobilització electoral es mogui a reacció dels resultats del 26 d'abril. Així, la papereta de les eleccions podria adquirir més condició de reafirmació o contestació de les generals que no pas d'elecció en clau estrictament municipal.
D'aquesta manera, la configuració de blocs que s'està donant clarament en la precampanya de les generals i que no deixa de tornar a situar clarament els actors en els dos eixos clàssics –esquerra i dreta, i nacional– pot provocar un efecte mobilitzador per l'electorat procliu al bàndol derrotat. Així s'explica, per exemple, que des del PSC es compti amb el reforç de marca que suposa tenir Pedro Sánchez a la Moncloa o que entre algunes propostes independentistes es pugui contemplar amb bons ulls un tripartit de dretes a l'andalusa PP-Ciutadans-Vox com element catàrtic que provoqui reacció entre l'electorat independentista.
La influència de les generals –i de la coincidència amb les europees– també es remarca amb fets com que PxC –amb tres regidors el 2011– s'hagi dissolt dins de Vox, partit d'ultra-dreta que ara compta amb més marca i projecció, per mirar de ser el referent entre els partits espanyolistes.
