La Comissió del Sorrall demana "reparació moral" per la ciutadania

Retreu "una clara responsabilitat política" als responsables de signar el primer contracte el 1999 a pocs mesos de les eleccions municipals

  • Cugat Comas
  • Dimarts, 20 Febrer 2018 11:22

Obres zona Sorrall


La Comissió Municipal d'Investigació del Sorrall ja té les seves conclusions a punt per ser ratificades pel Ple especial. Aquest òrgan encarregat d'investigar l'operació per la qual l'Ajuntament va haver d'acabar rescabalant econòmicament l'empresa que gestiona l'equipament esportiu de la zona acaba concloent que hi va haver males praxis per la proximitat d'eleccions municipals i "el poc rigor i coordinació" de l'Ajuntament i assegura que  "hi ha una responsabilitat política clara i una necessitat de reparació moral a la ciutadania que és qui haurà d'afrontar les conseqüències patrimonials". El redactat és, encara, una proposta d'informe d'una comissió que ha presidit el portaveu de Ciutadans Juan Carlos Ferrando qui retreu la nul·la col·laboració de l'exalcalde Joan Antoni Baron i l'exregidor Ramon Bassas amb aquest grup de treball.

Concessió el Sorrall
El maig del 2016 l'Ajuntament i Nuscamps, l'empresa que gestiona el Sorrall van signar l'acord que va motivar la investigació que ara conclou. En aquell text l'Ajuntament bonificava l'empresa amb qui no havia pogut complir el contracte. El valor actual de les compensacions ascendeix a 2.986.953,34 euros i a canvi l'empresa acceptava que la concessió es quedi en 20.363 metres quadrats en lloc dels 36.680 pactats originàriament.

Això va ser així perquè el 1999 –amb Manuel Mas d'Alcalde–, mesos abans de les eleccions municipals, l'Ajuntament va tirar endavant la licitació del contracte públic incloent-hi uns terrenys que no eren municipals. Els que finalment no va poder cedir i va haver de pactar per compensar a l'empresa.

Ple de febrer

L'informe assegura que "es van oferir terrenys per a projectes dels quals no es tenia la propietat, però que preveia que s’obtindrien pels excedents de l'aprofitament urbanístic" però, altrament, que aquesta zona "no donava suficient sostre per obtenir les cessions obligatòries i gratuïtes que feien falta per què els equipaments es poguessin obtenir. Per això és dubtós que mai realment es pensés que s’obtindrien aquests terrenys restants".

Conclusions contundents

Les conclusions de la Comissió asseguren que "el projecte es va fer amb poc rigor i coordinació pels organismes administratius involucrats" i apunta que "la proximitat de les eleccions va ser un factor de precipitació i una de les causes dels problemes en aquest concurs públic. Que va prevaler l’interés electoral per sobre de la responsabilitat política". El mateix document apunta que "encara que fos també habitual fer els contractes amb poc rigor no podem acceptar-ho com a correcte. La Comissió no ho comparteix i declara que hi ha una responsabilitat política clara i una necessitat de reparació moral a la ciutadania que és qui tindrà que afrontar les conseqüències patrimonials d’aquestes males praxis".