Som a 1 de setembre i falta un mes exacte per l'anunciat referèndum de l'1 d'Octubre. És conegut des de fa mesos aquest quan convertit en una data més del procés –que molts volen presentar com definitiva– i també es coneix el què. El govern de Catalunya, emparat en la majoria parlamentària que sumen Junts pel Sí i la CUP convocarà un referèndum per decidir el futur del país, preguntant als ciutadans si són partidaris d'una república independent catalana o no. Se sap el què i el quan. I aviat també el com.
El com es farà l'1 d'octubre és el gran objecte de debat, negociació i controvèrsia de les darreres setmanes. Conegut el bloqueig sistemàtic que el sistema judicial espanyol sotmet a totes les disposicions i decrets corresponents que surten de les institucions catalanes, la majoria sobiranista va optar fa setmanes per esgotar els terminis legals i ajornar en el calendari tant la pròpia convocatòria com el seu entorn legal, que constarà d'una llei especial.
Setmana clau
Dimecres que ve, dia 6, es presentarà la Llei del Referèndum al Parlament, en procediment accelerat de lectura única i es procedirà a la convocatòria. Serà llavors, doncs, quan se sabrà en quines condicions estaran els mataronins i la resta de catalans cridats a les urnes. Altres aspectes més tècnics o anecdòtics que han estat noticiables els darrers mesos com les pròpies urnes, quins seran els col·legis electorals o com serà el cens, s'inclouran en el paquet legal que es presentarà dijous.
I ben puntual, de ben segur, també arribaran els recursos i les impugnacions.
Un previsible duel entre legalitats
El que passarà la setmana que ve és, doncs, que des del Parlament de Catalunya s'aprovarà una llei per a la celebració del referèndum i dues hores després, ja al Ple Municipal de Mataró, és previsible que s'aprovi amb els vots de CiU, ERC, Volem i la CUP una proposta de resolució a favor que l'Ajuntament faciliti locals i infraestructura per la celebració del mateix.
D'aquesta manera el bloc sobiranista oferirà les "garanties legals" que els detractors del propi 1 d'octubre han denunciat que no existeixen però és presumible que, acte seguit, sigui el propi Tribunal Constitucional el que anul·li el mateix paquet legal. El país en general i Mataró en particular se situarà doncs davant la tessitura d'un duel entre dues legalitats ja deliberadament antagonistes. L'Ajuntament de Mataró es pot trobar doncs, dijous que ve a l'hora del Ple, en la casuística que els 27 regidors hagin de votar a quina de les dues legalitats obeir.
I aquí és on es pot produir, a escala local, el trencament entre blocs.
