L’Ajuntament tanca el mandat 2011-2015 amb 114,4 milions -244 milions en el conjunt de les societats municipals- de deute i amb una previsió de mínims per a les partides d’inversió dels pròxims pressupostos municipals. Els partits que configurin el govern municipal a partir del mes de juny hauran de gestionar aquesta delicada situació amb el repte de continuar reduint el deute -en els darrers quatre anys s’ha reduït un 19%- i destinar bona part de la poca inversió que es podrà executar al rescat social dels ciutadans amb unes economies familiars més dèbils. Els principals candidats a l’alcaldia de Mataró coincideixen, amb matisos, amb aquests dos grans objectius.
Poca inversió
El deute públic de l’Ajuntament de Mataró està per sota del 110% dels ingressos, tal com estableix la Llei Reguladora de les Hisendes Locals -se situa en el 90,72%-, però tot i això les xifres són imponents. Entre 2005 i 2010 el deute públic es va més que triplicar, passant de 96,8 milions a més de 300 d’endeutament. Aquesta situació s’ha anat invertint en els darrers anys, en els quals s’ha reduït l’endeutament al voltant d’un 19%, fins a arribar als 244 milions en el conjunt del grup Ajuntament, que inclou totes les societats municipals. Això, afegit a una previsió d’ingressos lluny dels anys de la bombolla immobiliària, anticipa uns futurs pressupostos municipals de poca inversió.
Davant d’aquesta situació, els candidats a l’alcaldia de Mataró eviten en aquesta campanya les grans promeses electorals. “Diners per a inversió no n’hi haurà”, reconeix el candidat de CiU, Joaquim Fernández. “Hi haurà una manca d’inversió important”, afegeix el candidat del PP, José Manuel López. En aquest context, des del PSC, David Bote, demana “planificar bé” la despesa de l’Ajuntament.
En aquest sentit, també el cap de llista d’ICV-EUiA, Esteve Martínez, lamenta la poca capacitat d’inversió i demana que, governi qui governi, es faci una gestió “molt acurada” dels recursos. L’alcaldable de la CUP, Juli Cuéllar, ho defineix com una situació de “precarietat”; mentre que la líder de PxC, Mònica Lora, titlla la situació com a “complexa”.
Les persones
A l’hora d’establir les prioritats, la majoria de partits coincideixen en què les persones seran les principals beneficiàries de les inversions que faci l’Ajuntament en els pròxims anys. Hi ha, però, diferents matisos. El candidat de CiU apunta que “la situació de les famílies és preocupant” i que “caldrà posar diners” en polítiques socials. La CUP, ICV-EUiA i el PSC van més enllà i parlen directament de “rescat social”. Juli Cuéllar, de la CUP, proposa a l’Ajuntament que inverteixi les prioritats: “Pagar segons quins deutes no ha de ser la prioritat. Ho ha de ser rescatar les persones i donar resposta a la situació d’emergència social”.
En aquest mateix sentit es pronuncia ICV-EUiA. Tots dos partits proposen auditar el deute de l’Ajuntament per definir quina part cal pagar i quina es declara com a “deute il·legítim”. L’ecosocialista Esteve Martínez proposa també una “redistribució més justa” dels impostos i orientar tota la política d’inversions a restablir l’equilibri econòmic de les famílies.
La proposta del candidat socialista, David Bote, implica l’elaboració d’un pla de contingència social per donar resposta a les famílies més desafavorides i posa especial èmfasi en l’atenció a la infància: “Molts nens ho estan passant malament i la màxima urgència és atendre aquells infants que l’única cosa que els passa pel cap és ‘què menjaré?’ i ‘quan menjaré?’”. La generació d’ocupació i d’activitat turística estan en el segon ordre de prioritats del candidat socialista.
I precisament aquest és l’enfocament principal que fa el candidat del PP, José Manuel López, que aposta per generar estalvi reduint “al mínim” l’activitat de l’empresa municipal d’urbanisme (PUMSA); suprimint càrrecs de confiança -calcula un estalvi de 200.000 euros en salaris- i destinar aquests recursos a la projecció exterior de Mataró per tal d’atraure inversors i despesa a la ciutat.
Des de PxC es torna a apostar pel discurs contrari a les ajudes a immigrants que els va portar a irrompre a l’Ajuntament amb tres regidors en els passats comicis de 2011. La cap de llista, Mònica Lora, opina que el consistori pot aconseguir recursos per a invertir en polítiques socials eliminant partides “innecessàries” com “subvencions a l’exterior o programes dirigits a immigrants”.
