Passades les festes nadalenques i definitivament instal·lats en l’any i 15, la ciutat inicia aquest gener cinc mesos de frenetisme polític amb l’horitzó situat en la data del 24 de maig, eleccions municipals. La televisió comarcal cada cop més municipal, que és m1tv emetia la setmana passada un debat de valoració de l’any 2014 que escenificava ja la pulsió entre els candidats dels partits amb representació a l’Alcaldia.
S’hi absentava Plataforma per Catalunya, que encara no ha confirmat a una Mònica Lora de recent baixa per maternitat com a candidata, però seien arrenglerats segons els seients que tenen a l’Ajuntament Quim Fernàndez de CiU, David Bote del PSC, José Manuel López del PP, Esteve Martínez d’ICV-EUiA i Juli Cuéllar de la CUP. A aquests actors caldria sumar-hi tres forces extraparlamentàries que l’aritmètica nacional i estatal té números de situar dins del Saló de Sessions, com són ERC, Ciutadans i Podem. Ja fa mesos que els analistes locals alerten del què pot ser l’Ajuntament més atomitzat de tota la democràcia. I amb aquest horitzó s’ha encès la metxa de la traca: l’últim espetec el dia de les eleccions.
Els moviments de tots els partits i la seva gent –cap formació va sobrada de recursos humans ni econòmics– s’encaminaran a gestionar els temps i propostes des d’ara i fins al dia de reflexió. Els qui s’han començat a moure són els que, per representació, menys quota tindran durant la campanya. Podem Mataró ha escollit un equip amb noms històrics barrejats amb noves cares, confiant la seva línia política a l’equip que encapçala Montse Morón i compta amb noms com Jordi Merino o Sebastià Tenés, d’indubtable transcendència social. ERC, per la seva banda, s’encomana al seu paper nacional per retornar a l’Ajuntament i ja aquesta setmana convocava els mitjans a l’inici del què podria ser la seva pre-campanya. Francesc Teixidó hi torna però haurà de ser precís i curós en l’elaboració de la seva llista.
Pendents de les llistes
Les llistes són, portes endins, el cavall de batalla dels partits. Desgastada la imatge pública de “l’antiga política” i sabent de la dificultat d’articular enteses en un Ajuntament amb possibilitat de fins a nou forces polítiques s’ha de ser més destre que mai en escollir qui acompanyarà el cap de cartell. En el cas de CiU es dóna per fet que part de l’actual grup governamental acompanyarà Fernàndez a la pole d’una llista que vol mantenir l’alcaldia en mans convergents. El PSC tira de moment de Bote i Bote tira de moment del PSC. Iniciativa ha vist com el seu intent de crear un Guanyem Mataró no tenia per resposta cap concreció en forma de candidatura i el PP té planter propi. Les llistes no fan guanyar grans suports però poden ser vectors de mobilització o desmotivació de certs sectors d’electors.
Com influenciaran els nous personatges és l’altra gran incògnita. Una aparició forta de Podem a qui pot treure vots? Ciutadans entrarà, sense tenir massa estructura local més enllà del veterà Juan Carlos Ferrando? I una ERC nacionalment antagonista de CiU amb qui es pot entendre dins l’Ajuntament.
Els pròxims 5 mesos no serviran per respondre totes les preguntes, però caldrà estar atents per entendre i conèixer quins seran els 27 regidors mataronins fins al 2019.
