Comas Soler
Crítica teatral
"El teatre no és un joc, ni un aparador de vanitats, ni un tapabruts..." (Joan Oliver)
Dos 'feréstecs' mataronins
Jordi Bosch i Boris Ruiz intervenen a l'obra que triomfa al Teatre Lliure
En aquests moments que costa tant que s'omplin els teatres per mor de la pujada de l'IVA i d'altres mals vents que assoten el sector de la cultura, un títol destaca a la cartellera barcelonina perquè des de començaments d'abril ha estat fent el ple cada dia. Es tracta de 'Els feréstecs', una peça d'humor que el venecià Carlo Goldoni (1707-1793) va escriure per ridiculitzar la societat benestant del seu temps. Lluís Pasqual l'ha adaptada i dirigida al Teatre Lliure de Montjuïc.
La platea estava plena a rebentar, sí, però el que realment va quedar petit dissabte passat al Teatre Monumental va ser l'escenari, perquè el van desbordar més de dos-cents alumnes de quart d'ESO dels instituts Puig i Cadafalch, Thos i Codina i Alexandre Satorras.
Ja se sap que en temps d'adversitats el millor és distreure's. Segurament per això diumenge a la tarda al Monumental no hi cabia ni una agulla. S'hi feia 'El nom', l'últim títol del cicle sobre teatre i crisi, que també tancava la programació estable de la temporada. L'espectacle, amb direcció i interpretació de Joel Joan, va servir de sobres per aconseguir tan lloable objectiu. I tothom content: gresca general i bona taquilla.
Dissabte passat la Sala d'Argentona va reprendre la programació amb l'adaptació teatral de la novel·la 'Cosmètica de l'enemic', de l'escriptora francòfona Amélie Nothomb. L'espectacle, que venia anunciat amb l'acotació "thriller metafísic amb humor negre", no va decebre gens les expectatives del públic que va omplir la meitat de l'aforament del local municipal.