Comas Soler
Crítica teatral
"El teatre no és un joc, ni un aparador de vanitats, ni un tapabruts..." (Joan Oliver)
A tot gas. Tan bon punt el divendres dia 3 d'octubre s'inaugurava formalment la vint-i-tresena edició de Temporada Alta amb la tendresa i la força de la ballarina Sol Picó i el seu recopilatori 'One-hit wonders', de seguida propostes de tota mena van començar a prendre possessió dels diversos escenaris del festival.
Quina cirereta!
‘Carles & Belisa’, esplèndid complement teatral de l’exposició ‘Mataró 1714’
El xarampió d’actes, cerimònies i festetes que de fa uns quants mesos han acaparat bona part de l’activitat pública de qualsevol indret del país amb el pretext del Tricentenari, massa vegades ha estat marcat per un oportunisme banal i mancat de sentit.
Més que un homenatge
Amb 'Overlock' Josep Rodri completa la seva trilogia sobre el món del treball
La santíssima voràgine festiva que cada juliol s'apodera de Mataró i acapara bona part de la dinàmica cultural de la ciutat, de vegades fa que determinades activitats no arribin a tenir tot l'esment que es mereixen. En matèria de teatre això és el que pot haver passat amb les obres 'Overlock' i 'Shakespeare on the Beat'.
Més que un homenatge
Amb 'Overlock' Josep Rodri completa la seva trilogia sobre el món del treball
Un espectacle de Xavier Bobés que porta per títol ‘Insomni’ va tancar diumenge a la tarda el cicle “De boca a orella” que aquest trimestre ha mostrat quatre muntatges de petit format, tots molt diferents, a la nau de Can Gassol.
Visió punyent de l’exili i l’emigració
‘Un trozo invisible de este mundo’ és una sotragada al cor i a la consciència
Diumenge a la tarda hi va haver l’última representació de la temporada estable del Monumental, que aquest quadrimestre s’ha centrat en el cicle “Teatre i universos”. La cloenda va ser brillant: ‘Un trozo invisible de este mundo’, un muntatge dirigit per Sergio Peris-Mencheta sobre textos de Juan Diego Botto.
A la tarda de diumenge passat, dintre el cicle "De boca a orella" que porta a Can Gassol espectacles de petit format que sovint impliquen el públic que hi assisteix, van tenir lloc unes quantes representacions de 'Ârtica'. Aquesta és una proposta insòlita, de mida diminuta, que admet només una quinzena d'espectadors cada cop que es fa.