Dissabte passat, tot just una setmana després d’haver-se encetat la nova temporada del Monumental, ja hi va haver la segona proposta programada. Es tracta de ‘Dansa d’agost’, de l’irlandès Brian Friel (1929-2015), una producció de la companyia La Perla 29 amb direcció de Ferran Utzet que mesos enrere va estar en cartell a la Biblioteca de Catalunya, amb molt èxit. Per a la gira que des de fa unes quantes setmanes està realitzant, hi ha hagut alguns canvis respecte al repartiment inicial i això ha permès la incorporació a l’elenc de les mataronines Clara de Ramon i Montse Vellvehí, a més de l’Albert Triola que ja hi figurava.
Autor important
Nascut a l’Ulster en el si d’una família de la minoria catòlica, Brian Friel és un dels autors de referència del teatre irlandès de la segona meitat del segle XX. Compromès amb la unitat del seu país, la seva producció literària que el caracteritza té una gran coherència temàtica i artística i sovint s’hi percep el pes de les circumstàncies polítiques viscudes en el seu context vital. Història, cultura i llengua hi són temes recurrents i els personatges que crea tenen gairebé sempre dimensions psicològiques i socials remarcables.
Els estudiosos dels seus textos dramàtics hi han assenyalat traces molt diverses: Pirandello, O’Casey, O’Neill, Brecht, Beckett, Williams, etc. Però tots coincideixen a afirmar que la influència més notable és la d’Anton Txèkhov, del qual va traduir i adaptar unes quantes obres i amb qui comparteix la ironia delicada, la disposició a la nostàlgia, el to malenconiós, el tempo contingut o els matisos implícits. ‘Dansa d’agost’ és potser la més coneguda de les seves obres de maduresa. Estrenada l’any 1990, a Catalunya es va poder veure per primer cop el 1993 en un muntatge molt celebrat del Teatre Lliure, dirigit per Pere Planella. L’abril passat la Sala Cabanyes en va fer la seva pròpia versió, dirigida per Joan Peran i Jordi Gironès, amb un resultat excel·lent.
‘Ball d’agost’ se situa en ple estiu de 1936, a la casa de les cinc germanes Mundy, totes solteres i madures, on acaba de retornar afectat per la malària el seu oncle, el pare Jack, que ha estat molts anys missioner a Uganda. La narració que a partir dels seus records d’infantesa en fa Michael, fill extramatrimonial d’una d’elles, és la crònica de les privacions materials, dels desigs insatisfets i del final infeliç de les cinc dones obligades per les convencions socials i religioses a viure engabiades en el clos familiar.
Treball equilibrat
Amb tot aquest entramat que ens parla de la Irlanda rural de fa vuitanta anys, Ferran Utzet ha fet una posada en escena que porta l’empremta de les creacions de La Perla 29. De fet, amb el muntatge d’ara ha completat una trilogia d’obres vinculades al país illenc que va començar amb ‘La presa’, de Conor McPherson, i va continuar amb ‘Traduccions’, del mateix Friel. En la interpretació d’aquesta ‘Dansa d’agost’ el treball coral de les cinc actrius té el doble mèrit d’aconseguir una representació equilibrada que, alhora, sap preservar els matisos subjectius i els estats d’ànim de cadascuna de les germanes.
Al costat de Nora Navas que dóna profunditat a Kate, la gran, de Màrcia Cisteró que resol bé els embulls de Rose, la discapacitada, i de Marta Marco que engalta energia a Maggie, l’entremaliada, les mataronines Clara de Ramon i Montse Vellvehí hi aporten també molt bona feina. Una, amb la candidesa embadocada de Chris, la jove mare soltera, i l’altra jugant amb contenció el patiment profund d’Agnes, la germana que activa el desenllaç tràgic de la llar. Pel que fa als personatges masculins, qui sobresurt és Albert Triola en el paper de Michael, l’infant-narrador. Amb una claredat remarcable és ell qui assigna afecte i sentit al flux dramàtic de la història del petit univers de les Mundy.
