“Volia que els bussejadors coneguessin com és el mar de Mataró”

Un jove roda un documental sobre el patrimoni submarí de la ciutat

  • Marta Gómez
  • Dimecres, 16 Setembre 2015 12:48

Valverde documental

David Valverde ha enregistrat ‘Mataró -25, un nou món per descobrir’, el projecte final d’aquest graduat en mitjans audiovisuals però per l’altra és una aportació a la promoció del Mataró submarí –encara força desconegut– amb els testimonis de Joan Giménez, Salvador Punsola, Anna Maria Claus, Xavier Martínez, Gregori Muñoz, Ferran Roure i Josep Sabater.

Què hi podem trobar a “Mataró -25, un nou món per descobrir”?

Comença per fer un repàs de la història de les activitats subaquàtiques des de l’època romana fins a l’actualitat. L’activitat subaquàtica és una de les activitats més antigues de tot l’Estat. El documental segueix parlant de les característiques del mar de Mataró com és la profunditat, el tipus de vida que hi tenim, la posidònia, els tipus de peixos i plantes, etcètera.

Quin era l’objectiu d’aquest documental?

Sobretot volia que els bussejadors coneguessin la zona, molts d’ells no volen venir a bussejar a Mataró per la proximitat amb Barcelona. Es pensen que no veuran ni trobaran res.

Llavors no és un documental només per a mataronins.

No, la veritat és que no. És per a mataronins perquè coneguin el que tenim, però pels bussejadors reticents que ignoren el nostre mar.

És el teu treball final de carrera, per què vas triar aquest tema?

Vaig voler barrejar les dues passions, per una banda l’audiovisual i per l’altra l’afició de fer submarinisme.

Valverde documental

Tot i això has fet un producte audiovisual que es pot fer servir per ensenyar el mar mataroní.

Sí. La veritat és que si algun dia em vull dedicar a això, crec que és una bona porta oberta. Està bé per donar-me a conèixer i evidentment perquè molta gent sàpiga el que tenim i tingui l'oportunitat de veure-ho en aquest documental.

Ha costat molt fer una producció així?

El que ha costat més sobretot ha estat el tema de gravar sota l’aigua. És complicat i, a més a més, tenint en compte que sóc força novell en aquest tipus de gravació. La part de la producció més que complicada és difícil per organitzar les entrevistes, les gravacions, etcètera. I el més llarg és la post producció que ha durat molts mesos i que retocant detalls no acabaries mai. Al final cal dir prou i donar-lo per acabat.