Regressió en el límit superior de l'alguer

L'estudi diagnostica estabilitat en dues de les tres estacions

Les darreres immersions realitzades per controlar l’estat de l’alguer de Mataró confirmen la regressió al límit superior de la praderia de posidònia oceànica que està situada al fons marí davant de la ciutat. L'estudi extreu una sèrie de conclusions positives i negatives que confirmen, per exemple, els problemes, sobretot després de la pertorbació causada pel temporal que hi va haver al desembre de 2008. Concretament, en l'apartat negatiu, l'estudi detecta una regressió continuada del límit de les dues estacions. Amb una disminució de la densitat de l'estació II des de 2005, tot i una lleu recuperació aquest darrer any. Pel que fa als aspectes positius, s'ha observat floració a l'estació I que, a la vegada, presenta uns valors de densitat majoris que a l'inici de l'estudi. En la mateixa línia, l'estació II es va recuperant des de 2002. Per tant, la diagnosi resultant de l’estudi pel que fa a 2011 és d’estabilitat per a les estacions II i III, i de regressió per a l’estació I. L'alguer de Mataró és el projecte de treball voluntari submarí més important a nivell del litoral català i un dels més antics de l’Estat. La sèrie de dades aconseguides ja té 15 anys i acumula 1.216 hores de treball submarí amb, aproximadament, 400 participants.