Records de Santes 2002: La Momeroteta celebra 20 anys de corredisses

Donat el gran nombre de figures de la ciutat, cada estiu se celebra un efeméride, enguany durant Les Santes, la Festa Major de qualsevol mataroní, la Momeroteta arribava al seu segon canvi de desena: els 20 anys. Tot i que la filla petita d’una mare soltera, la Momerota, ha estat sempre considerada de les figures infantils de la ciutat supera en antiguitat a d’altres de més grosses, com l'Àliga o el mateix Drac. Això sí, conservant el caràcter juganer i entremaliat de la canalla i les ganes d’empaitar a gent de la Momerota.

Com a celebració d’aquest vintè aniversari, la Momeroteta es va plantar a la Plaça de Sta. Maria el passat dia 28 de Juliol (encara que el seu naixement l’any 1982 fos el dia 26), envoltada pels Petits Diables Aristois de Sant Martí de Sarroca, la Colla infantil de Diables de Santa Margarida i els Monjos, el Drac infantil de Terrassa i el Drac petit de Granollers. Tots ells, després de que els petits portadors agafessin forces amb un bon berenar, van enfundar-se les vestimentes i van sortir ordenadament en comitiva foguera cap a l’ajuntament, tot fent un volt. El correfoc, anomenat infantil per la diminuta dimensió dels portadors i participants, va abandonar la Plaça de Sta. Maria pel carrer Nou, per empendre amunt el tram de Riera fins a tombar al carrer Argentona, la Muralla del Tigre va fer baixar a les colles fins agafar el carrer St. Josep que els va guiar fins a davant de l’Ajuntament. Allí les colles feren un ball i/o una encesa com a conclusió de la celebració.

Durant tot el recorregut van anar acompanyats de quitxalla i família que, amb més intenció que valor, es mantenien aprop de la vorera, ben tapats tots ells amb barrets de palla, mocadors al cap i camises de màniga llarga, per tal de veure les figures de ben a la vora. Probablement, més d’un aquell dia va tocar per primera vegada les banyetes, les orelles o la divertida llengua de la Momeroteta, tot anhelant algun dia poder correr davant de la Momerota, o a sota. Qui sap.

Jordi Aliberas // Freqüència Iluro