Recull de premsa de les primeres activitats de Les Santes 2002

Les Santes 2002 innoven amb un programa en format de diari que arriba a tots els domicilis

Com ja es va anunciar, aquest any el programa general de la Festa Major de Mataró- Les Santes s’ha enviat a la bústia de totes les cases dels mataronins. Aquesta iniciativa es porta a terme per tal d’intentar obrir més la festa a tots els punts de la ciutat, tradicionalment menys implicats en la Festa Major. Però aquest any hi ha hagut una altra innovació, ja que el programa que s'ha enviat té un format que no s’havia utilitzat fins ara per recopilar els actes de la Festa major. Es tracta d’un programa amb format de diari o revista de gran format. D'aquesta manera, utilitzant la imatge del cartell dissenyat per Josep Maria Codina, es pretén fer arribar de manera més atractiva i a tot color els actes i escrits d’alguns dels personatges implicats en aquesta festa que tancarà com cada any el mes de juliol. Un bon disseny, i un gran recull de fotografies sobre les festes donen aixopluc al recull d'actes, així com als escrits de l'alcalde Manuel Mas, la Comissió de la Festa Major, Jaume Calsapeu, i diferents joves que donen la seva visió sobre les Santes.


Ja es pot visitar la mostra fotogràfica "Moguda de Santes" de Marc Duran

La passada setmana es va inaugurar a l'Ateneu de la Caixa Laietana l'exposició fotogràfica que cada any se sol celebrar sobre Les Santes. L'encarregat de realitzar la mostra d'aquest any ha estat el fotògraf local Marc Duran, que ha recollit amb les seves particulars instantànies les Santes viscudes el 2001. L’exposició porta el títol de "Moguda de Santes", i estarà oberta fins el 4 d'agost a l’Ateneu, sala situada al carrer Bonaire, 3-5. L’entrada és lliure i l'horari de l'exposició és els feiners, de 18 a 21 hores, i els festius, de 12 a 14 hores i de 19 a 21 hores.
En total són més de seixanta fotografies de Marc Duran (1973), que omplen les dues plantes de l’Ateneu. Per l'autor, la festa major representa moviment de colors, d’olors i de sons al carrer. Per aquest motiu, el fotògraf juga amb el moviment i la llum, per tal de crear textures cromàtiques que facin viure sensacions als visitants. Per tal que aquests puguin jugar a descobrir el que reflexa cada instantània, amb l'entrada es facilita un full de guia amb la des-cripció de l’escena o dels personatges o moments que la protagonitzaven. Les fotografies es presenten en color i amb algunes tècniques específiques, en format de gran tamany.


El lliurament del premi Laureà Mela a Miquel Martí i Pol es farà el dia 24 i serà presidit per Jordi Pujol

El lliurament del Premi de poesia Laureà Mela, que com ja vam comentar aquest any ha estat otorgat a l'obra presentada pel poeta català Miquel Martí i Pol, serà entregat el dia 24 de juliol amb presència de l'escriptor i el president de la Generalitat. Precisament Jordi Pujol presidirà l'acte, organitzat per la promotora d'aquests premis, el Grup Cecassa.
L'acte, que serà presentat per Andrés Caparrós, començarà al Teatre Monumental a partir de les set de la tarda. Es comptarà amb la participació de Estudi de Dansa Enriqueta Alum, la Coral Primavera per la Pau i es farà un recital poètic a càrrec de Carmen Faja i Xavier Ubach. Aquesta entrega està organitzada per la mateixa Fundació Grup Cecassa, amb la col.laboració del Patronat de Cultura i Edicions Proa.
El jurat que va designar el premi estava format per Emili Suriñach i Arderiu, President del grup Cecassa, Carles Duarte, David Castillo, Basilio Rodríguez, Eva Rumí i el secretari Dylan Suriñach, i va declarar guanyadora, per majoria, l’obra que portava per títol "Després de tot" obra del poeta català Miquel Martí i Pol.
El jurat va destacar-ne la seva qualitat literària que fuig del tòpics habituals d’altres poemaris: "Un treball literari de lírica concisa i suggestiva amb imatges senzilles evocant metàfores definides sense cap elaboració artificial ni caient en catastrofismes personals malgrat que, en cap moment, perdona res ni s’ho perdona a si mateix."


Els Capgrossos, colla de nou! (per Cugat Comas)

Els de Mataró consegueixen carregar el tres de nou folrat però no poden tirar el cinc de vuit

El diumenge 21 de juliol de 2002 quedarà guardat en la memòria castellera de Mataró, afegint-se així a tantes d’altres dates d’èxits capgrossos. Aquesta data, però, també quedarà marcada en majúscula i subratllada en els anuaris de tot el món casteller com el dia que una colla amb set anys pràctics de vida, de fora de l’àrea tradicional, i trencant tots els esquemes es va convertir en colla de nou.
El dia era calorós, amb sol serè i una temperatura típica del mes; amb les condicions ja típiques de la diada castellera de Les Santes. El protagonisme del dia el compartien els castells amb el tour de França, i tots dos events guarden paral·lelismes evidents.

Els Capgrossos arribaven a la seva etapa reina, després d’un primer tram de temporada excel·lent que feia preveure un èxit sense precedents. La plaça de Santa Anna, com en les seves millors ocasions presentava un molt bon aspecte i tot estava llest per al primer port del dia.
Una bona torre de vuit folrada obria la diada blava. Aquesta va pujar nerviosa i no es va assentar, però els Capgrossos la van saber dominar amb la seguretat de quija n’ha descarregat quatre en el que va d’any. La primera muntanya havia iniciat una etapa que es preveia dura però el pilot continuava compacte, amb l’equip blau complint amb el previst.
En segona ronda, els de la camisa blava van afrontar un port de categoria especial, aquell que marca l’etapa i que era el gran objectiu de la diada, el tres de nou folrat.
Ja en la primera temptativa, els mataronins van atacar-lo. El castell va pujar movedís però transmetent la seguretat de qui té el millor tres de vuit del moment. Les sotragades van començar massa aviat i la comunió entre folre i terços no va ser tan bona com hauria estat desitjable. A més, el castell va pujar clamorosament lent cosa que va debilitar les defenses del tronc. Un crit eixordador de la plaça va evidenciar que els Capgrossos ho havien aconseguit, havien fet el cim, ja eren colla de nou.

La sempre perillosa mescla de nervis, pressió i eufòria va acabar per derrrumbar un castell que prometia més. Tant és, la festa ja estava servida, els Capgrossos ja eren colla de nou, i com el ciclista que en el passat anhela sortir a la televisió i es converteix amb el temps en un patró del ciclisme, els Capgrossos ja eren grans dins el món casteller.
La plàcida caiguda del tres va fer que la tècnica es decidís a tirar, en tercera ronda, un quatre de vuit, deixant, l’altre port fora de categoria per a millor ocasió, el cinc de vuit haurà d’esperar.
Però com el port de segona que després d’un de primera fa mal a les cames, el carro gros va treballar-se degut al cansament del tronc però es va completar evidenciant la gran millor que ha sofert aquest castell, que, i ara ja es pot dir, algun dia, esperem que no gaire llunyà, haurà de tenir un pis més.
Com el Kelme de fa un parell d’anys, els Capgrossos van passar ahir de ser un equip comparsa a un dels importants. Qui sap si, d’aquí a uns anys, aquests joves del Maresme gosaran posar la por al cos de les quatre grans.

Els verds, en hores baixes
Una de les quatre grans, la que la setmana anterior anomenàvem Armstrong dels castells, els Castellers de Vilafranca no van tenir el seu dia ahir i van vaure com no podien acomplir les grans previsions que s’havien fixat per a la diada de les Santes.
Els vilafranquins van obrir plaça amb un tres de nou poc parat, que no va donar mostres del gran rodatge que porta, i que va despertar dubtes de cara a un (esperem-ho) proper tres de deu. El castell però, el van descarregar amb la seguretat de qui és una de les millors colles del moment (per a molts la millor).
A pesar dels dubtes, els verds van salvar la papereta amb la seguretat amb la que controla la carrera l’equip del líder.
En segona ronda, els de Vilafranca no van poder amb el seu port de primera i es van quedar lluny de carregar en cinc de nou amb folre. L’estructura molt inestable i tremolosa es va girar i la rengla va petar, enfonsant-se com l’Olano dec les grans èpoques en les etapes de muntanya. Per solventar la ronda, els ciclistes de l’equip verd van optar per un port molt conegut per ells, el quatre de vuit amb el pilar al mig, que van completar amb la facilitat de qui es sap “el re-inventor” d’aquest castell.
Un a priori fàcil port de (per ells) segona categoria va causar problemes a la màquina verda. Els vilafranquins van haver de desmuntar un intent de quatre de nou amb folre i van optar per un dos de vuit amb folre que va culminar, juntament amb un gran pilar de set amb folre, la pitjor actuació dels verds a la capital del Maresme en anys. Ahir a Mataró, els verds van perdre una autèntica minutada que de segur recuperaran en properes etapes.
L’equip més modest en muntanya, els Castellers de Barcelona van evidenciar un bon estat amenaçat per les vacances. Van obrir plaça amb un dos de vuit folrat que va estar a punt d’anar a terra, i van culminar l’actuació amb un intent desmuntat amb posterior intent descarregat de carro gros i un tres de vuit amb algun problema. Els de Barcelona van ser el Jalabert que busca l’escapada però que es mostra irregular a la hora de definir en alta muntanya, tot i que l’etapa de la Mercè promet molt per a ells, al igual que l’etapa de les etapes, Sant Fèlix per als de Vilafranca.

Un vencedor clar, felicitats Capgrossos!
L’etapa es va cloure amb un clar vencedor, els Capgrossos de nom que, des de ahir ja tenen un punt més al currículum. Amb el qualificatiu de colla de nou en l’any de seu sisè aniversari, els de Mataró evidencien que són, per la seva edat, la millor colla de tots els temps, i que, si continuen amb la seva progressió aviat podran fer ombra a les grans equips que si s’adormen, veuran com un equip relativament novell és capaç d’arribar amb els millor als cims més alts i més difícils del complicat món casteller.

Amb aquest article, ens despedim fins setembre, desitgem a tots unes bones Santes i felicitem als Capgrossos, la nostra colla, per haver-nos fet gaudir a tots els mataronins del castell màxim que es podia fer deu anys enrere, qui sap, si el màxim de deu anys endavant el firmaran els mataronins, gràcies Capgrossos i Glòria Les Santes!