Revertir l'excedent de menjar és la raó de ser de diverses iniciatives empresarials que han aconseguit transformar en una oportunitat de negoci i de conscienciació social les 262.000 tones d'aliments que es tiren cada any a Catalunya. Entitats emprenedores com Espigoladors que dona fruita i verdura sobrant a entitats socials i en fa conserves; el supermercat 'Soy comida perfecta', que rescata productes "lletjos" que estaven destinats a destruir-se; o l'aplicació 'We save eat' que canalitza l'excedent d'establiments alimentaris, demostren que és possible obtenir un marge econòmic atacant l'arrel del problema. Ara, aquestes iniciatives reclamen ajudes públiques per créixer.
El malbaratament alimentari es pot analitzar des de molts punts de vista. Segons la FAO, des d'una vessant social, el terç d'aliments que es perden o es malgasten serien suficient per erradicar la fam a tot el món. Des de l’àmbit mediambiental, la sobreproducció i la destrucció d'excedent generen 170 milions de tones equivalents a CO2. Des d'una visió econòmica, té un valor anual de més de 680 bilions de dòlars als països industrialitzats.
'Espigoladors' que recullen excedents agrícoles
Amb aquestes dades i imaginació a la mà, diversos emprenedors catalans s'han fixat en diferents moments de la cadena alimentaria per combatre aquest fenomen. Espigoladors és una empresa social que va néixer per resoldre aquesta problemàtica social implicant els pagesos i agricultors del territori.
Tenint en compte que el 45% de les fruites i verdures que es produeixen es malbaraten, amb un grup de voluntaris, els 'espigoladors', recullen des de 2014 els excedents agrícoles dels camps d'un centenar d'agricultors del Baix Llobregat, del Maresme, del Vallès i de les Terres de l'Ebre.
El 95% del producte 'espigolat' es destina a entitats socials i el 5% restant es transforma en forma de conserves, salses, melmelades, patés de la marca 'Es Im-perfect'. “S'ha de trencar amb el model assistencialista (basats el fet de només rebre) de donació d'aliments. Volem donar visibilitat a un producte que estèticament no és el millor o el que vol el mercat o però és igual de bo i fins i tot millor”, explica Carles Guirado, tècnic de projectes i comunicació d’Espigoladors.
Productes "lletjos" a un preu rebaixat al supermercat
Les estadístiques diuen que on més es malbarata és a les llars, més d'un 45%, i després les fàbriques de producció, amb un 39%. Així doncs, la indústria alimentaria centra els esforços d'una altra iniciativa catalana, el supermercat ‘Soy comida perfecta’. Des del març passat ven a un preu rebaixat productes "lletjos" que estaven destinats a destruir-se a Castelldefels i a Barcelona, ja que només el 39% de l'excedent es dona a entitats socials.
Les emissions:
D'aquesta manera, aquell aliment que no es consumirà, gasta una gran quantitat d'energia. “Si el malbaratament alimentari fos un país, seria el tercer en emissions de CO2 a l'atmosfera”, puntualitza la directora Desiree Taboada en una entrevista telefònica. “És una oportunitat que ens beneficia a tots: la indústria es lliura d'aquest excedent, les persones poden estalviar en el seu dia a dia i ens evitem fer mal al planeta”, explica aquesta emprenedora que, després de deu anys en el sector agroalimentari a Perú, el seu país natal i on va fer el test primari del projecte, va decidir mudar-se a Barcelona.
El malbaratament alimentari passa de tabú a "una veritat incòmode"
L'experta en restauració sostenible Isabel Coderch assegura que el "primer repte" que hi ha sobre la taula és "parlar sobre el malbaratament alimentari amb tranquil·litat", perquè tot i que "a ningú li agrada dir que llança menjar", tothom ho fa.
Per esmenar aquesta situació, Coderch va decidir fundar fa 15 anys una consultora ambiental especialitzada en la restauració col·lectiva, anomenada ‘Te lo sirvo verde’. En aquest temps ajudant els negocis de restauració a reduir la seva empremta ambiental, Coderch ha comprovat que "el malbaratament alimentari ha passat de ser un tabú a una veritat incòmode, que es comença a tractar i se'n parla molt".
